EL CONFLENT
Páginas: 6 (1362 palabras)
Publicado: 3 de junio de 2015
CONFLENT
SITUACIÓ
Conflent és la comarca més homogènia i més ben delimitada de la Catalunya del
Nord, cosa que es reflecteix en la personalitat de la seva capital, Prada, vila petita
però centre de múltiples activitats. Cal destacar el paper històric del Conflent, que
perdura encara avui; només cal recordar que hi va viure i morir Pompeu Fabra i que s'hi fa el Festival de Música Pau Casals i la Universitat Catalana d'Estiu.
El límit septentrional del Conflent coincideix amb el límit de la llengua catalana; la
separació entre països catalans i països occitans segueix una de les crestes del
massís de Madres, des del roc de Madres fins al pic del Rosselló, passant pel coll de
Jau; després, d'oest a est, segueix les altes superfícies i els lloms granítics entre Rebollet, Sornià i Campossí, al nord (Fenolleda), i Mosset, Molig i Eus, al sud
(Conflent). El límit català envolta els pobles d'Arboçols i Tarerac. A l'est el límit
comarcal passa pel coll de Ternera, on s'acaba la Plana de Rosselló i comença el
Conflent amb les conques de Vinçà i de Prada; després, cap al sud, el termenal
continua per la cresta de Serrabona, el coll de Palomera i el puig de l'Estella. Aquest límit deixa tota la vall de Lentillà i el municipi de Glorianes per al Conflent, la vall del
Bulès i els Aspres per al Rosselló i el Vallespir. Al sud, el límit del Conflent amb el
Vallespir i amb el Ripollès segueix una de les crestes principals del massís de
CanigóCarançà, per la serra del Roc Negre, el pic de Sethomes, Pla Guillem, les Esquerdes de Rojà, la Portella de Mentet i el pic del Gegant, i cap a l'oest segueix
l'alta cresta aguda que separa l'alta conca del Freser, al sud, de les de Carançà i de la
Riberola, al nord, fins al pic d'Eina. A l'oest la serra secundària del pic d'Eina al pic de
Cambresdases separa el Conflent de la Cerdanya. El coll de la Perxa i el coll de la
Quillana separen respectivament l'alt Conflent de la Cerdanya i del Capcir; de fet són situats en una alta superfície que té el paper de divisòria d'aigües entre les altes
conques de la Tet, del Segre i de l'Aude. Les crestes arrodonides, però de direcció
molt rectilínia, del Tuc Dormidor al roc de Madres separen una part de l'alt Conflent,
les Garrotxes, de l'alta plana del Capcir.
Aquesta comarca té subregions amb aspectes molt contrastats. S'ha de tenir en compte que la cubeta o conca de Vinçà i de Prada és a uns 200 o 300 m d'altitud i que
les muntanyes del Conflent pertanyen a l'estatge alpí amb formes periglacials encara
actives; a més, hi ha una forta oposició dels vessants del nord i del sud: la gran solana
de Madres i el gran obac del massís de CanigóCarançà. El potencial paisatgístic i
turístic del Conflent és molt elevat i per ara no totalment utilitzat.
RELLEU La distribució global del relleu és senzilla. Al N de la Tet hi ha el massís de Madres,
amb un paisatge d'un caràcter aspre. Al S de la Tet hi ha el massís de Canigó i la seva
continuació cap a l'W, on es passa de l'estatge mediterrani a l'estatge montà subalpí i
alpí. Al mig hi ha l'estreta vall de la Tet,
que s'obre cap a l'E per l'ampla conca del baix
Conflent
Massís de Canigó És un conjunt molt alt, amb crestes que sobrepassen els 2
400 m d'altitud i nombrosos
pics de més de 2
700 m. Destaca la pica de Canigó, punt culminant (2
784 m), però
també el pic de Gasamir de Dalt, el puig dels Tresvents, el Roc Negre o el puig de
Rojà. El massís i les crestes tenen una forma molt aguda, resultat d'una forta erosió
torrencial i glacial. És un bloc aixecat, un
horst
que domina els Aspres i la Plana de
Rosselló cap a l'est i la conca del Conflent cap al nord, cosa que fa que el massís
sembli més alt.
El massís de Canigó és un món de valls encaixades com la vall de Lentillà, la vall de
Cadí i la vall de Carançà o del riu de Mentet.
Els massissos de Canigó i de Carançà són un sol conjunt, separat per una falla. El ...
SITUACIÓ
Conflent és la comarca més homogènia i més ben delimitada de la Catalunya del
Nord, cosa que es reflecteix en la personalitat de la seva capital, Prada, vila petita
però centre de múltiples activitats. Cal destacar el paper històric del Conflent, que
perdura encara avui; només cal recordar que hi va viure i morir Pompeu Fabra i que s'hi fa el Festival de Música Pau Casals i la Universitat Catalana d'Estiu.
El límit septentrional del Conflent coincideix amb el límit de la llengua catalana; la
separació entre països catalans i països occitans segueix una de les crestes del
massís de Madres, des del roc de Madres fins al pic del Rosselló, passant pel coll de
Jau; després, d'oest a est, segueix les altes superfícies i els lloms granítics entre Rebollet, Sornià i Campossí, al nord (Fenolleda), i Mosset, Molig i Eus, al sud
(Conflent). El límit català envolta els pobles d'Arboçols i Tarerac. A l'est el límit
comarcal passa pel coll de Ternera, on s'acaba la Plana de Rosselló i comença el
Conflent amb les conques de Vinçà i de Prada; després, cap al sud, el termenal
continua per la cresta de Serrabona, el coll de Palomera i el puig de l'Estella. Aquest límit deixa tota la vall de Lentillà i el municipi de Glorianes per al Conflent, la vall del
Bulès i els Aspres per al Rosselló i el Vallespir. Al sud, el límit del Conflent amb el
Vallespir i amb el Ripollès segueix una de les crestes principals del massís de
CanigóCarançà, per la serra del Roc Negre, el pic de Sethomes, Pla Guillem, les Esquerdes de Rojà, la Portella de Mentet i el pic del Gegant, i cap a l'oest segueix
l'alta cresta aguda que separa l'alta conca del Freser, al sud, de les de Carançà i de la
Riberola, al nord, fins al pic d'Eina. A l'oest la serra secundària del pic d'Eina al pic de
Cambresdases separa el Conflent de la Cerdanya. El coll de la Perxa i el coll de la
Quillana separen respectivament l'alt Conflent de la Cerdanya i del Capcir; de fet són situats en una alta superfície que té el paper de divisòria d'aigües entre les altes
conques de la Tet, del Segre i de l'Aude. Les crestes arrodonides, però de direcció
molt rectilínia, del Tuc Dormidor al roc de Madres separen una part de l'alt Conflent,
les Garrotxes, de l'alta plana del Capcir.
Aquesta comarca té subregions amb aspectes molt contrastats. S'ha de tenir en compte que la cubeta o conca de Vinçà i de Prada és a uns 200 o 300 m d'altitud i que
les muntanyes del Conflent pertanyen a l'estatge alpí amb formes periglacials encara
actives; a més, hi ha una forta oposició dels vessants del nord i del sud: la gran solana
de Madres i el gran obac del massís de CanigóCarançà. El potencial paisatgístic i
turístic del Conflent és molt elevat i per ara no totalment utilitzat.
RELLEU La distribució global del relleu és senzilla. Al N de la Tet hi ha el massís de Madres,
amb un paisatge d'un caràcter aspre. Al S de la Tet hi ha el massís de Canigó i la seva
continuació cap a l'W, on es passa de l'estatge mediterrani a l'estatge montà subalpí i
alpí. Al mig hi ha l'estreta vall de la Tet,
que s'obre cap a l'E per l'ampla conca del baix
Conflent
Massís de Canigó És un conjunt molt alt, amb crestes que sobrepassen els 2
400 m d'altitud i nombrosos
pics de més de 2
700 m. Destaca la pica de Canigó, punt culminant (2
784 m), però
també el pic de Gasamir de Dalt, el puig dels Tresvents, el Roc Negre o el puig de
Rojà. El massís i les crestes tenen una forma molt aguda, resultat d'una forta erosió
torrencial i glacial. És un bloc aixecat, un
horst
que domina els Aspres i la Plana de
Rosselló cap a l'est i la conca del Conflent cap al nord, cosa que fa que el massís
sembli més alt.
El massís de Canigó és un món de valls encaixades com la vall de Lentillà, la vall de
Cadí i la vall de Carançà o del riu de Mentet.
Els massissos de Canigó i de Carançà són un sol conjunt, separat per una falla. El ...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.