El consumidor 2.0

El consumidor 2.0 mira les etiquetes

Com pràcticament cada dissabte per la tarda, la meva parella i jo ens muntem al cotxe per anar a fer la compra setmanal al supermercat que tenim a dos minuts de casa perquè, com va esbrinar el Estudio sobre las opiniones y comportamiento del consumidor español, els ciutadans de nuclis urbans mitjans o grans, no volem desplaçar-nos gaire per a fer lescompres de la llar. És un supermercat d’una coneguda empresa valenciana, popular per tenir unes marques pròpies molt econòmiques i amb una qualitat molt competitiva, sovint millor que la de les marques de fabricant.

Ja al supermercat, davant del lineal on es troba l’oli, em fixo en una dona d’uns 35 anys amb dues ampolles a la mà. Està absorta buscant alguna cosa a les etiquetes de les ampollesd’oli. Les gira, les regira i les posa davant seu per a comparar-les. Perfectament podria estar buscant allò d’ “Envasada per... Per a...”. Finalment la dona s’emporta l’ampolla d’oli Hacendado. Marca de distribuïdor 1, marca de fabricant 0.

Una estona després, davant el cereals, la meva parella diu: “agafem aquests que són com els de marca però porten més quantitat i costen menys. I a sobre aquí (al’etiqueta) diu bajos en grasas saturadas”. I jo penso: marca de distribuïdor 2, marca de fabricant 0.

Aquestes dues anècdotes ajuden a exemplificar comportaments de compra del consumidor actual que vol decidir quina marca comprar, o si comprar o no de marca. Ja no veiem a les senyores a la plaça dient-li a la Pepi que els hi posi una llauna de tomàquet fregit i una ampolla d’oli. Ara lessenyores van a dos o tres establiments que han escollit per la publicitat que els hi ha arribat a casa o la que han vist per la televisió, agafen elles mateixes les llaunes i ampolles, i abans de fer-ho comproven d’on venen, quins conservants porten, el valor energètic, etc. Aquestes senyores són, Crossumers.

L’equip de The Cocktail Analysis, defineix Crossumer com el consumidor de nova generació idiu al respecte: “...un consumidor experto que decodifica las intenciones de las campañas publicitarias, de las estrategias de marca y se revuelve contra el monólogo comunicativo de las grandes compañías.”. Però no ens confonguem, el crossumer no és només un consumidor informat sobre els ets i els uts de les estratègies publicitàries. És un consumidor que coneix els seus drets, els deures delsfabricants i saben “de què va la història” en tot això de la publicitat. I si més no, s’ho pensen, es formen les seves opinions i actuen en funció a aquestes.

Ens trobem davant d’un nou tipus de consumidor 2.0 amb el que el discurs de “mira que maco el meu nou producte que fa això i allò” ja no serveix. La línia entre marca i consumidor que permetia la unidireccionalitat de la comunicació demasses a la que estaven acostumades les marques es va desdibuixant. Per exemple, fa poc em vaig comprar un Macbook (portàtil d’Apple). Em vaig comprar Apple, perquè estava desenganyat de Microsoft i fart de que els ordinadors no funcionessin com crec que ho han de fer (o conec ningú a qui no se li hagi penjat el PC sense motiu aparent). Algú a la feina m’havia parlat dels Mac i m’havia dit que sónmolt diferents als PC’ s i que funcionaven millor. A part vaig estar buscant per Internet al propi lloc web d’Apple i a altres llocs com blogs i fòrums. Una puntualització, per a fer-ho vaig utilitzar els tags, en anglès: etiquetes. Quan vaig tenir tota la informació i resolts tots els dubtes vaig prendre una decisió. Vaig trencar la meva fidelitat amb Microsoft i li he donat a Apple.

Aquestaaltra historieta exemplifica altres processos del comportament dels consumidors 2.0:
• Es creen una opinió de la marca, i si aquesta és desfavorable busquen alternatives (si no es que fan un boicot).
• Cerquen informació per tal de contrastar amb la seva opinió i poder prendre una decisió havent-la reflexionat.
• Hi trobem més que mai el two-step flow de la comunicació ja que els...