EL CONTE DE CATALA

 Hi havia una vegada en un país molt llunya, una infanta anomenada Úrsula. L’Úrsula, era una nena molt capritxosa. Era filla de un comerciant que li concedia tots els caprixos que ella volia i comque era molt ric no li faltava mai de res. També era molt egoista, mai li deixava les seves joguines als convidats que venien a casa ni tampoc deixava que els fills dels criats juguessin amb el seugos. Per això no tenia amics. Tothom, menys el seu pare, odiaven aquella nena.


Un dia, mentre la Úrsula passejava per el jardí de casa seva, va veure un forat enorme en un arbre. Ella es va acostar perobservar-lo de mes a prop i va descobrir que dintre del forat hi havia un camí. Llavores, ella va entrar encuriosida i va començar a caminar. El camí era molt llarg, estava segura que aquell arbreno era tant llarg. Que estrany. De cop, va veure Quant s'hi va acostar a ellai va comen nena el seu goses als convidats que venien a acsa mollllhrehuna llumeta alfinal del camí i va anar corrents cap a ella. Quant s'hi va acostar, va veure que la llumeta era una entorxa que la subjectava algú. Era molt baixet i tenia un peus molt grans. Es va acostar una micames per veure aquella personeta mes a prop i va descobrir que no era personeta. Era un castor.
Un castor amb el pel de color castany clar amb alguns cabells blanc i portava unes ulleres molt grosses.Potser havia sigut ell el que havia fet el forat a l’arbre. El castor es posà ve les ulleres i va dir:

-Úrsula Florit?- va dir amb un to molt greu. L’Úrsula va fer un vot cap enredera. Elcastor parlava!
- S...SSS...SSSi?- va dir ella molt espantada.
- Soc el castor Serafí i he vingut donar-te un regal.-va contestar ell. La Úrsula va somriure.
- Quin regal? Espero que sigui unanina amb un vestit de seda d’aquelles tan boniques o un os de peluix amb un llacet vermell a l’orella com els que ven aquell amic tant ric del pare.-va contestar ella molt il·lusionada. El castor va...