El corcho

2. Antecedents històrics del suro


Antiguitat

Les sureres es va començar a establir fa prop de 10 mil anys a les regions mediterrànies. L'any 3000 aC, el suro es va començar a utilitzar-se en diferent llocs com per exemple; a Egipte, a Babilònia i a Pèrsia.
.
Època moderna

A França, en l'últim quart del segle XVII, el monjo francès Dom Pierre Pérignon, tresorer de l'abadiad'Hautvillers i encarregat del seu celler, va començar a utilitzar el suro per tancar les ampolles del seu famós xampany Dom Pérignon. Això va revolucionar la indústria de la comarca i la demanda de taps de suro en estendre’s el consum de xampany entre les classes altes europees.


Actualitat

A principis del segle XX, la indústria del suro de diversos països productors va començar a invertir cadavegada més en innovació i desenvolupament llançant al mercat diversos tipus de productes.
Alguns anys més tard, es van registrar diverses patents per utilitzar el suro en la transmissió i les gomes dels cotxes i, durant la Segona Guerra Mundial, el suro es començar a utilitzar en diversos equips militars.
A partir dels anys 40, es va començar a utilitzar la pols de suro per a conservar la fruitadurant el transport de la mercaderia.
En les últimes dècades del segle XX, es va començar a emprendre iniciatives destinades a la investigació i la confecció d'una normativa internacional per a la indústria del suro, com la Confederació Europea del Suro fundada l’any 1987. L'organització, formada per les federacions de suro de diversos països, va presentar el 1996 el Codi Internacional depràctiques taperes, un document essencial per al control de qualitat en la producció de taps.
L'any 1999, el sector surer a través de la Confederació Europea del Suro publica el certificat de garantia SYSTECODE, que certificarà la qualitat dels taps des d’aquells fins l’actualitat.
En l'actualitat, el suro ha anat guanyant protagonisme en àrees innovadores com el Disseny per a la Sostenibilitat,l'Eco-Disseny i la construcció. També, s’està utilitzan molt per articles de la llar, d’oci, de mobiliari etc.


3. Procès d’obtenció i fabricació


3.1 Obtenció del suro

Extracció: L'extracció del suro és un procés molt respectuós amb l'entorn i de molt baix impacte. El suro s’extreu per primera vegada quan l'arbre té un perímetre de 70 cm i una alçada de 1,30 m. El procés d'extracció s'efectuacom a molt aviat cada 9 anys i el suro no serveix per a fer taps fins a la tercera extracció. Per llavors, l'arbre té uns 40 anys. Les alzines sureres poden viure uns 170 o 200 anys, pel que poden donar suro per fer taps unes 15 vegades.



Collita: Durant els mesos d'estiu l'arbre es troba en el moment de màxim creixement, i l'escorça es separa fàcilment del tronc. És per això que durant elsmesos de juny, juliol i agost s'extreu el suro. Aquest procés necessita una mà d'obra experta i molt qualificada que retiri l'escorça delicadament sense danyar l'arbre. Un cop s'ha retirat el suro de l'arbre, aquest es regenera ràpidament i l'escorça torna a créixer.


3.2 Procés de fabricació: tap de suro





Selecció: Un cop retirades les escorces dels arbres, són seleccionadesmanualment. Les planxes de suro que tinguin algun defecte o no compleixin els requisits de qualitat es trituren i s’utilitzen en la fabricació d'altres productes. Només les planxes de major qualitat passaran a la producció de taps. El suro seleccionat s'apila en un pati de ciment en pendent, per evitar estancaments d'aigua, per garantir que s'assequin i es ventilin en òptimes condicions durant un períodede sis mesos.

Cocció: El suro passa per un procés de cocció per augmentar la flexibilitat i eliminar possibles microorganismes que hagin pogut introduir-se en els porus. Aquesta és una de les fases més importants i delicades de la fabricació del tap ja que serà aquí on es determinarà el calibre o gruix del suro. Després de cuites, les planxes s'apilen en àrees molt ventilades per permetre un...