El corsari

7 de desembre de 2010
COMENTARI DE TEXT DEL FRAGMENT DE L’OBRA «EL CORSARI»
El fragment a comentar forma part del llibre El Corsari, escrit pel romàntic Lord Byron i publicat el 1814. Aquesta obra esta disposada en forma de cants, com en l’obra La Divina Comèdia de l’escriptor italià Dante; així, pertany al primer cant i correspon als versos 1-46, el principi de la història.
El llibres’enquadra dins del corrent artístic del Romanticisme (segle XIX), que al no trobar els nous ideals en la societat burgesa del segle XIX, va evocar les èpoques en les quals apareixien els ideals cavallerescos (Amor, Bellesa, Justícia i Força) i creà un prototip de personatge: el cavaller i/o l’heroi . El moviment romàntic va suposar una revolució ideològica en tots els aspectes de la vida, ja que estractava d’una reacció contra el racionalisme imperant del segle anterior. Fou una explosió de rebel·lia contra unes teories filosòfiques que estrenyien al home a ser únicament matèria i raó. Contràriament, esdevenen l’individualisme o culte al jo―on es troba una violenta exaltació de l’individu― i l’irracionalisme, imposant en tot moment els sentiment i les emocions. Es valora la intuïció, lasensibilitat i la llibertat; en canvi, es desconfia dels valors absoluts i es propaga l’escepticisme i l’angoixa. Un altre dels trets importants es l’exaltació de l’idealisme: el desig d’uns ideals absoluts (felicitat, pau, justícia, amor...) inassequibles que provoca en l’home romàntic un xoc amb la prosaica realitat, que l’arrossega al desengany i per tant adopta una actitud d’evasió per fugir de laveritat. Per això, el personatge romàntic, replè d’ideals, serà sempre un desarrelat, un rebel davant un món materialista que xoca amb les seves aspiracions. Aquesta rebel·lia es manifesta, molts cops, en conductes asocials i ,fins i tot, amorals. Un dels exemples més clar és l’escriptor Lord Byron.
George Gordon Byron (Londres, 1788-1824), va compondre, com si d’una obra magistral es tractés― ino seria per a menys venent deu mil exemplars durant el primer dia de la seva publicació ―, aquest extens poema narratiu, en un moment en el qual l’autor es trobava al cim de la seva vida, tan com escriptor, havent escrit El Giaour(1813) i Lara(1814) que juntament amb El Corsari li aportaren grans dosis de fama i també polèmica, com en la vida personal, pels seus affaires amb el que seria el seubiògraf Thomas Moore i l’aristòcrata Lady Caroline Lamb. Des de sempre Byron va tenir un particular magnetisme personal, creant una personalitat única que atreia i a la vegada repel·lia la gent i el seu interès per les obres d’aquest. Se’l descriu com un ésser excèntric, poc convencional, polèmic, controvertit i ostentós. Molts ho han atribuït a un trastorn bipolar, i d’altres als successosocorreguts en la seva vida, com és el cas de la seva coixesa, la pèrdua de la figura paterna durant la infantesa, el temperament neuròtic de la mare y les precàries condicions econòmiques que van fer de George Byron un jove melancòlic i extravagant que només trobava el plaer en la transgressió de les normes. Als 10 anys heretà el títol y els bens d’un parent llunyà, convertint-se així en aristòcrata. Apartir d’aquell moment decideix viure la vida al màxim, i duu una activitat frenètica, plena d’excessos i viatges per tota Europa i el continent africà sempre defensant els més dèbils i els oprimits; va donar suport a Espanya davant la invasió napoleònica, a la independència de les nacions llatinoamericanes i ,per suposat, a la llibertat de la seva estimada Grècia amenaçada pels turcs. Per aquestmotiu, en les seves obres es va inclinar pels marginats i els miserables com els corsaris, els bandolers... i la resta era hipocresia: la noblesa, la societat, etc.
Dels seus viatges que va fer per Holanda, Bèlgica, França, Espanya, Portugal, Suïssa, Grècia i Itàlia, el poeta sempre va trobar motius, ambients y escenaris pels seus poemes, els protagonistes del qual acompanyaven el seu creador...