El Cos Humà (Catalan)
Páginas: 5 (1056 palabras)
Publicado: 18 de febrero de 2015
T-1 EL COS HUMÀ
1. La cèl·lula, unitat bàsica del nostre cos
La cèl·lula és la unitat mínima que pot dur a terme les tres funcions bàsiques d’un ésser viu: nutrició, relació i reproducció.
Els éssers humans són organismos pluricel·lulars, estan formats per més d’una cèl·lula.
Les cèl·lules humanes són eucariotes, tenen el material genètic a l’interior del nucli, separat de la restadel citoplasma.
ESTRUCTURA DE LA CÈL·LULA
Les tres parts de les cèl·lules són:
La membrana cel·lular: capa fina que embolcalla la cèl·lula, la delimita i la protegeix. Té una pearmibilitat selectiva, és a dir, algunes molècules passen lliurement, altres se’ls impedeix el pas i algunes se les ajuda a creuar la membrana.
El citoplasma: substància aquosa entre la membrana i el nucli.S’encarrega de contenir els orgànuls cel·lulars dispersos al citosol.
El nucli: és l’estructura de la cèl·lula limitada per una doble membrana amb material genètic, que és informació que regula les funcions de la cèl·lula i es transmet a les cèl·lules descendents.
A la superfície del nucli hi han petites obertures: els porus nuclears.
2. Els orgànuls d’una cèl·lula
Elsorgànuls cel·lulars són estructures suspeses en el citoplasma especialitzades en dur a terme una funció determinada.
3. El transport a través de la membrana cel·lular
La membrana citoplasmàtica regula el transport de substàncies .
Les molècules petites travessen la membrana per dos procediments:
Per difusió: Les molècules travessen la membrana lliurement a favor de la concentració.L’osmosi és el procés en el qual la substància es difon és aigua. No es requereix energia.
Per transport actiu: quan les substàncies no poden atravessar la membrana amb facilitat. Aleshores, la membrana afavoreix el transport, encara que es gasta energia.
Les molècules més grans no travessen directament la membrana sense l’actuació de la vesícula:
L’endocitosi: la membrana es replega icaptura la substància de l’exterior, es tanca i forma una vesícula a l’interior de l’espai cel·lular.
L’exocitosi: quan es vol alliberar una substància, la vesícula s’uneix a la membrana, s’obre i aboca el contingut a l’exterior.
4. El metabolisme cel·lular
Els orgànuls necessiten matèria i energia. Això és necessari per reconstruir les estructures, cear noves i obtenir energia.
Elmetabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc a l’interior de la cèl·lula i que transformen unes biomolècules en unes altres.
Hi han dos grans reaccions metabòliques:
L’anabolisme: són les reaccions que consumeixen energia i produeixen molècules complexes a partir de substàncies més senzilles.
El catabolisme: són les reaccions a la cèl·lula que desprenen energia. Aquesta creaciód’energia és la principal finalitat del catabolisme.
A les cèl·lules dels organismes eucariotes la respiració és el procés catabòlic més important.
L’ ATP és una molècula del grup dels àcids nucleics, on s’emmagatzema l’energia alliberada durant les reaccions catabòliques.
Les reaccions metabòliques no es produeixen ailladament, estna encadenades per altres, per tant els productes d’unareacció són els reactius de la següent. Això es la ruta metabòlica.
5. L’especialització cel·lular
Cada cèl·lula duu a terme una funció determinada.
LES CÈL·LULES MARE
Són les cèl·lules del cos que no estan diferenciades i que originen altres tipus cel·lulars. Es situen al cordó umbilical, a l’embrioó i als teixits.
La diferenciació és el procés en el qual una cèl·lula mare esconverteix en una cèl·lula d’un teixit.
6. Els nivells d’organització del cos humà
Els teixits: conjunt de cèl·lules especialitzades en dur a terme una funció concreta. Els teixits de l’organisme són l’epitelial, el connectiu, el muscular i el nerviós.
Els òrgans: Agrupació de diversos teixits formant una unitat estructural encarregada de l'acompliment d'una funció determinada.
Els...
1. La cèl·lula, unitat bàsica del nostre cos
La cèl·lula és la unitat mínima que pot dur a terme les tres funcions bàsiques d’un ésser viu: nutrició, relació i reproducció.
Els éssers humans són organismos pluricel·lulars, estan formats per més d’una cèl·lula.
Les cèl·lules humanes són eucariotes, tenen el material genètic a l’interior del nucli, separat de la restadel citoplasma.
ESTRUCTURA DE LA CÈL·LULA
Les tres parts de les cèl·lules són:
La membrana cel·lular: capa fina que embolcalla la cèl·lula, la delimita i la protegeix. Té una pearmibilitat selectiva, és a dir, algunes molècules passen lliurement, altres se’ls impedeix el pas i algunes se les ajuda a creuar la membrana.
El citoplasma: substància aquosa entre la membrana i el nucli.S’encarrega de contenir els orgànuls cel·lulars dispersos al citosol.
El nucli: és l’estructura de la cèl·lula limitada per una doble membrana amb material genètic, que és informació que regula les funcions de la cèl·lula i es transmet a les cèl·lules descendents.
A la superfície del nucli hi han petites obertures: els porus nuclears.
2. Els orgànuls d’una cèl·lula
Elsorgànuls cel·lulars són estructures suspeses en el citoplasma especialitzades en dur a terme una funció determinada.
3. El transport a través de la membrana cel·lular
La membrana citoplasmàtica regula el transport de substàncies .
Les molècules petites travessen la membrana per dos procediments:
Per difusió: Les molècules travessen la membrana lliurement a favor de la concentració.L’osmosi és el procés en el qual la substància es difon és aigua. No es requereix energia.
Per transport actiu: quan les substàncies no poden atravessar la membrana amb facilitat. Aleshores, la membrana afavoreix el transport, encara que es gasta energia.
Les molècules més grans no travessen directament la membrana sense l’actuació de la vesícula:
L’endocitosi: la membrana es replega icaptura la substància de l’exterior, es tanca i forma una vesícula a l’interior de l’espai cel·lular.
L’exocitosi: quan es vol alliberar una substància, la vesícula s’uneix a la membrana, s’obre i aboca el contingut a l’exterior.
4. El metabolisme cel·lular
Els orgànuls necessiten matèria i energia. Això és necessari per reconstruir les estructures, cear noves i obtenir energia.
Elmetabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc a l’interior de la cèl·lula i que transformen unes biomolècules en unes altres.
Hi han dos grans reaccions metabòliques:
L’anabolisme: són les reaccions que consumeixen energia i produeixen molècules complexes a partir de substàncies més senzilles.
El catabolisme: són les reaccions a la cèl·lula que desprenen energia. Aquesta creaciód’energia és la principal finalitat del catabolisme.
A les cèl·lules dels organismes eucariotes la respiració és el procés catabòlic més important.
L’ ATP és una molècula del grup dels àcids nucleics, on s’emmagatzema l’energia alliberada durant les reaccions catabòliques.
Les reaccions metabòliques no es produeixen ailladament, estna encadenades per altres, per tant els productes d’unareacció són els reactius de la següent. Això es la ruta metabòlica.
5. L’especialització cel·lular
Cada cèl·lula duu a terme una funció determinada.
LES CÈL·LULES MARE
Són les cèl·lules del cos que no estan diferenciades i que originen altres tipus cel·lulars. Es situen al cordó umbilical, a l’embrioó i als teixits.
La diferenciació és el procés en el qual una cèl·lula mare esconverteix en una cèl·lula d’un teixit.
6. Els nivells d’organització del cos humà
Els teixits: conjunt de cèl·lules especialitzades en dur a terme una funció concreta. Els teixits de l’organisme són l’epitelial, el connectiu, el muscular i el nerviós.
Els òrgans: Agrupació de diversos teixits formant una unitat estructural encarregada de l'acompliment d'una funció determinada.
Els...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.