El crit de munch

El Crit

L’obra que anem a comentar és El Crit. El seu autor és Edvard Munch. Data de principis del segle XX. Actualment es troba a Nasjonalgalleriet, a Oslo, a França.
Aquesta obra la van robar el 2004. Es va pintar el 1910, fins ara s’havia cregut que era de finals del segle XIX, però la restauració que se li va fer va demostrar que era d’inicis del segle XX.
Es tracta d’un oli sobre tela.En aquesta pintura hi podem veure un paisatge costaner a la posta del Sol. A l’esquerra, en un segon pla, hi ha una parella que passeja per una passarel·la situada a la platja, en la qual també es troba el personatge principal de l’escena, una figura humana situada en un primer pla, aparentment sense cabells, amb les mans a la cara i amb una expressió d’exaltació, fent un crit. Al fons al centrepodem veure-hi una badia i dues embarcacions, i més a la dreta, a terra ferma, podem albirar la figura d’una població. Darrere del mar s’hi veu un petit turó, i el cel és rogenc.
Aquesta pintura és figurativa, però ja comença a apropar-se bastant a la no figurativa.
Hi ha un equilibri entre taca i dibuix, ja que els contorns no estan ben definits. La pinzellada és ampla, llarga i aparentmentmaldestre. És per alliberar les seves ànsies.
Pel que fa a les línies, tot i que n’hi ha de rectes, verticals (les dues figures de l’esquerra) i diagonals, com les que trobem a la passarel·la, les quals donen una sensació de solitud i buit a l’espai que envolta la figura principal, la major part són corbes, que donen una sensació de dinamisme i neguit, exterioritzen el malestar del protagonista.
Hiha perspectiva lineal o de profunditat.
Pel que fa als colors, hi ha un equilibri entre càlids i freds. Al cel hi veiem un predomini del groc i del vermell, mentre que a la part dreta de la imatge hi ha un predomini del color blau. Munch utilitza una gamma cromàtica reduïda, colors purs i quasi només primaris, amb tons agressius i irreals.
No hi ha llum, com a molt es pot considerar que hi hauna llum ambiental que prové del cel de l’interior del quadre.
Aquesta pintura està en moviment, sobretot per l’abundància de corbes que hi trobem, les diagonals, el mar...
L’estil és l’expressionisme. Vol expressar el descontentament social, l’angoixa i la desesperança individual. L’obra d’art expressionista va ser l’expressió d’una realitat viva: la por, la misèria del proletariat, ladesesperació davant la immobilitat de les estructures socials, l’angoixa de l’existència... Tot el que és advers de la vida, i la soledat interior, es reflecteix en aquestes obres. Els expressionistes no pinten el que ells veuen, sinó el que senten, per això les pintures solen ser bastant esquemàtiques. Exageren els elements lineals, i els colors són forts i agressius, amb predomini dels tons foscos i delnegre.
És un moviment que neix amb Munch, que s’anirà consolidant amb Kirchner i és un estil recurrent al llarg del segle XX, durant el qual s’anomena expressionisme abstracte.
Munch es caracteritza per una pinzellada enèrgica i agressiva, per colors estridents i arbitraris, i també per les corbes sinuoses. Ell intenta dissecar ànimes, a les seves obres. La temàtica constant de la seva obra ésla solitud, les relacions sexuals, la mort, la dona en el sentit més ampli... La seva obra és pessimista i tràgica. No creu en l’existència de l’altra vida, i la mort li produeix angoixa i desesperació. Ens dóna a conèixer els seus estats d’ànims i sentiments.
Edvard Munch pertanyia a una família de classe mitjana de Noruega. La mare i la germana gran van morir de tuberculosi, i el pare i elgermà també van morir, tots, quan ell encara era petit. Una altra germana tenia una malaltia mental, Això va fer que tingués una visió tràgica de la vida, i que esdevingués trist, solitari i torbat. Va estudiar a l’escola reial d’art d’Oslo (Christiania), i va rebre influències d’artistes i escriptors de la “Christiania Bohème”. Aquests eren un grup d’anarquistes radicals que eren defensors de...