El Cuento De Navidad Y Las Tres Mellizas (Adaptación)

CONTE DE NADAL
CHARLES DICKENS





PERSONATGES (Per ordre d’aparició)

Les tres bessones:

Teresa:

Anna:

Helena:

Bruixa Avorrida:

Nebot (Fred):

Scrooge:


Sra. Brigada:

Bob Cratchit

Marley:

Esperit 1:

Noi (Scrooge nen):

Nena (germana Scrooge):

Fezziwig:

Dick, Eddy: extres- no parlen

Scrooge jove:

Noia (núvia Scrooge):

Esperit 2:

Sra.Cratchit:

Martha:

2 nens (extres- no parlen):

Tim (1frase):

Neboda (política):

2 amics (extres):

Esperit 3:

Home o dona 1:

Home o dona 2:

Home o dona 3:

Dona 1:

Dona 2:

Veïna:

ACTE 1

(Es veuen les tres bessones que estan fent l´Arbre de Nadal: Teresa, Helena, Anna).

Es veu un decorat d’un menjador amb paper d’ embalar blanc.

(L’Arbre de veritat, enrelleu. L´Anna està enfilada a l’arbre, en un tamboret.)

-TERESA: Helena, que ja has trobat l’estrella?

-HELENA: Síiii, em penso que és dins aquesta capsa, ara la porto! (ve amb l’estrella dins una capsa a la mà).

-TERESA: (obre la capsa) Ufff, quina pols que hi ha! Mira-la, és aquí! Va, vinga, dóna-li a l´Anna que la posi!

-HELENA: (li dóna a l´Anna que és dalt d’ un tamboret). Vavinga Anna que tinc gana...

-ANNA: Ai, quina picor...

( Anna comença a fer gestos i li agafa un esternut)

-ANNA: A, a.... axis!

(Anna es desestabilitza i cau damunt les seves germanes i les tres cauen al terra)

(Entra la Bruixa Avorrida, que les està vigilant d’a prop i s’enfada molt.)

-BRUIXA AVORRIDA: Ara sabreu quin pa hi donen, castigades!

(Es tanquen les cortines).ACTE 2

(Plafons amb les diapositives de Londres. Les tres bessones els porten fins al mig de l’escenari, davant el teló.)

-TERESA: Ui quina boira més espessa!

-HELENA: I quin fred que fa!

-ANNA: Ai, que misteriós no?

-TERESA: On hem anat a parar aquesta vegada?

-HELENA: Jo només sé que encara tinc gana i la panxa buida

(ES SENTEN LES CAMPANADES DEL BIG-BEN)

-TERESA:Escolteu, escolteu, no voleu dir que aquestes campanades son les del Big-Ben?

(Les tres bessones es miren la diapositiva)

-HELENA: Carai i tant que sí! tens tota la raó, Teresa

-ANNA: Aquest cop la Bruixa Avorrida ens ha enviat a Londres

-TERESA: Però amb quin conte som?

(Apareix la Bruixa Avorrida)

-BRUIXA AVORRIDA: Ja, ja, ja, això us passa per entremaliades. Si esteu atentes aviatho sabreu, ja, ja, ja.

(S’obren els plafons i també el teló)

(Apareix el despatx del SCROOGE. Taules, cadires, quadres, dibuixats en un paper d’embalar blanc.)

-FRED: Feliç Nadal, oncle! (crida alegre)

-SCROOGE: Bah!, Ximpleries!

-FRED: El Nadal és una ximpleria, oncle? No ho dieu seriosament, oi?

-SCROOGE: I tant!, “feliç Nadal!”. Quin dret tens tu a ser feliç? Quins motius tensper ser feliç? Vinga, digues..., que no veus que ets la mar de pobre!

-FRED: A veure (sense deixar de banda el to alegre). Quin dret teniu vós a estar tan enfurismat? Quins motius teniu per estar sempre de mal humor? Si sou la mar de ric!

-SCROOGE: Bah! Ximpleries!

-FRED: No us enfadeu, oncle.

-SCROOGE: Quina altra cosa puc fer, vivint en un món de poca-soltes com aquest?, ”FeliçNadal!”. Al diable el Nadal! Què és el Nadal per a tu, sinó l’època de pagar factures sense tenir diners, l’època en què et trobes un any més vell i ni un segon més ric? Si pogués (cada vagada més exaltat), faria coure en la pròpia salsa tots els poca-soltes que van pel món amb el “Feliç Nadal” als llavis, i els enterraria amb una estaca de grèvol clavada al mig del cor. Com hi ha Déu que ho faria!-FRED: Oncle! (Crida esfereït)

-SCROOGE: Nebot! (en to de burla). Celebra el Nadal a la teva manera, i deixa’m que jo el celebri a la meva.

-FRED: Celebrar-lo?. Però si vós no el celebreu de cap de les maneres!

-SCROOGE: Aleshores, deixa’m estar. Celebra’l tu i que t’aprofiti! Com t’ha aprofitat fins ara!

-FRED: Hi ha moltes coses de les quals hauria pogut treure profit, però no per...