EL CUIRASSAT POTEMKIN Sostre 8

EL CUIRASSAT POTEMKIN
Sergei Eisenstein, 1925, 77’
COSETES PRÈVIES
Després del triomf de la Revolució Bolxevic, Lenin va dir: “De totes les arts, el cinema
és la més important per a nosaltres”, perquè permetia transmetre el missatge del nou govern
marxista a tota la població, encara que fos analfabeta.
En aquest context, i finançades per l’estat soviètic, Eisenstein i altres roden diversespel·lícules d’exaltació de la Revolució obrera.
La pel·lícula narra la revolució frustrada de 1905 a Rússia. Es basa en un fet històric:
els mariners del cuirassat Potemkin es van rebel·lar contra els seus oficials, i això va
desencadenar una sublevació obrera a la ciutat veïna d’Odessa, al Mar Negre. La Revolució de
1905 va fracassar, però va ser l’avís del que vindria després, l’Octubre de 1917.Eisenstein es basa en els fets històrics... relativament. Inventa personatges
dramàtics, inventa situacions (no és cert que es cobrís amb una roba els qui havien de ser
afusellats), inventa localitzacions (a les escales d’Odessa no hi va passar res, i la matança
contra la població civil va ser de nit), i narra el cantó victoriós d’aquella revolució però no el
fracàs posterior.
I JO EM PREGUNTO...
i.ii.

Eisenstein era un bon marxista, i la pel·lícula la va finançar un govern marxista per a
transmetre un missatge marxista. Dit això...a la pel·lícula no hi ha un autèntic
protagonista. Per què? ​
Perquè en realitat tots els obrers russos i els mariners són
protagonistas,ja que tots volen la revolució.
Una de les raons de la fama d’aquesta pel·lícula és la manera de filmar d’Eisenstein: la
càmerano es mou, i el protagonista és el muntatge. Tria alguna escena i descriu quins
plans hi ha i quin resultat comporten per a la narració.

Aquest es un pla general,es a dir que agafa casi a
tots els personatges i el seu voltant. El que aporten a la narració,es que així podem
veure a tots els mariners i a una part del vaixell i l’acció que fan.
iii.
Ep! Però algunes vegades la càmera sí que es mou!Posa’n exemples

iv.

Es un pla
general i sembla que es mogui.
v.
Com a bon marxista, Eisenstein va intentar ser dialèctic. I explicava que va concebre
la pel·lícula en un seguit d’escenes que tenien, cadascuna d’elles, les següents parts:
Tesi i antítesi (per exemple: calma i violència, o victòria i derrota, o alegria i dol, o
esclafament i alliberament), i síntesi que al seu temps és una novatesi. Resumeix la
pel·lícula aplicant aquest esquema.
El principi de la pel·lícula veiem una mica de calma ja que els mariners estan
dormint,però després es desperten i es comencen a revoltar contra el seu capita ,hi ha
molta violència ,ja que intenten matar els mariners o quan els altres russos es
revolucionen ,com per exemple en la part de les escaleres,ja que maten a molta gent.
Una de lesvictòries seria quan els mariners agafen el poder en el vaixell,i tenen una
gran alegria o quan agafen les banderes vermelles de la llibertat.
un moment trist seria quan el capita va matar a un dels mariners,i la gent el recorda , i
això els anima a revolucionar-se.
vi.
Com a bon marxista, Eisenstein creia que el motor de la Revolució ha de ser un grup
petit d’obrers conscients que desencadenaran canvisper a les masses. Fes un repàs
d’aquells moments de la pel·lícula en que es segueix aquest criteri
El principi de la història veiem que comença amb un grup petit de mariners no són tanta
gent ,però agafaven el poder o quan la gent que esperen els mariners també decideixen
revolucionar-se,a causa de la mort d’un mariner.
vii.
viii.
Com a bon marxista, Eisenstein defensa la lluita de classes. Comcaracteritza els
burgesos d’Odessa. I els obrers? Busca’n imatges, analitza-les (vestuari, pes, actitud,
tracte...)

Aquests
són els obrers i van vestits casi tots iguals, i acostumen sempre portar a un barret al
cap,i es nota que són una mica pobres,perquè hu podem deduir per la roba que porten,i
es nota per la cara que fan que no estan contents amb el seu sistema i no són escoltats
per ningú...