El Cuirassat Potemkin

Comentari d’una pel·lícula
1. Identificació/Documentació general:
La pel·lícula per comentar s’anomena “El cuirassat Potemkin” i és de nacionalitat Soviètica. És va realitzar l’any 1925, va ser dirigida per Serguéi M. Eisenstein amb guió de Nina Agadzhánova i Serguéi M. Eisenstein. És una pel·lícula basada en un fet real, la revolució del 1905 a Rússia.
Com que als anys 20 el cinema mutassolia el seu millor moment, la fotografia i la música eren molt importants a l’hora de realitzar qualsevol pel·lícula i tenien molta força. A la pel·lícula “El cuirassat Potemkin” no va ser diferent: la fotografia anava a càrrec d’Eduard Tisse i Vladimir Popov i la música, escrita originalment per Edmund Meisel, era una obra per una orquestra de saló composta per flauta, trompeta, trombó,percussions i cordes. Mark-Andreas Schlingensiepen va depurar l’obra pel piano a la versió actual del film. El tractament de la música és correcte, crida l’atenció als moments més importants i als altres ens manté expectants.
Els intèrprets són Alexander Antonov (Vakulinchuk), Vladimir Barsky (Comandant Golikov), Grigory Alexandrov (Oficial Gilyarovsky), Mikhail Gomorov (Mariner Matyushenko), Levchenko(Contramestre), Repnikova (Dona a les escales), Marusov (Oficial), Alexander Lyoshin (Oficial mesquí), Beatrice Vitoldi (Mare amb cotxet) i I. Bobrov (Soldat humiliat). La pel·lícula dura 77 minuts i es tracta d’una pel·lícula de reconstrucció històrica.
El director, Serguéi M. Eisenstein, (Riga, Letònia, 23 gener 1898 - Moscou, URSS, 11 de febrer de 1948) va ser un director de cinema i teatresoviètic d'origen jueu. La seva innovadora tècnica de muntatge va servir d'inspiració per al cinema posterior. Les seves narratives evitaven l'individualisme i anaven dirigides a qüestions més àmplies de la societat, especialment a conflictes de classes. Els seus actors eren en usual persones sense entrenament al camp dramàtic, preses d'àmbits socials adequats per a cada paper. Els seus idealscomunistes el van conduir en diverses ocasions a conflictes amb funcionaris del govern soviètic. Stalin era conscient del poder del cinema com a mitjà de propaganda, i va considerar a Eisenstein com una figura controvertida. La seva popularitat es va aprofundir més tard amb l'èxit de les seves pel·lícules, entre elles El cuirassat Potemkin (1925), qualificada una de les millors pel·lícules de tots elstemps

2. Anàlisi/Identificació del contingut i significació:
Els soldats de la flota naval destinada a Odessa es revelen contra l’autoritat de l’oficialitat del tsar perquè treballen en unes condicions deplorables, una part de l’exercit s’oposa al tsar i s’inicia una protesta/motí contra l’autoritat del tsar.
Un petit grup de mariners es va mostrant cada vegada més descontent davant lainjustícia que regna al vaixell. La putrefacció de la carn és definitiva per despertar les primeres queixes col·lectives. De la submissió individual es comença a passar al grup contestatari i actiu. Els comandaments del vaixell no fan cas a les súpliques dels mariners i els obliguen a seguir treballant en unes condicions infrahumanes. La tensió entre les dues forces oposades (llibertat i repressióprovoca el desenllaç lògic i natural: l'espurna revolucionària). El comandant del navili ordena a tota la tripulació que es reuneixi a la popa. Agrupa els descontents en un racó i mana que siguin afusellats. Els condemnats són tapats amb una lona i esperen heroics el tret fatal. Finalment soldats i mariners s’amotinen contra els pèrfids comandaments. La unió de tots aconsegueix acabar amb la tirania.Durant el motí Vakulinchuk mor. En un ambient de gran tristesa, el cadàver de Vakulinchuk arriba a port i rep l'homenatge de tots els ciutadans d'Odessa. Els mariners del Potemkin adverteixen el gest de solidaritat col·lectiva i la tristesa esdevé en coratge i alegria. Mariners i ciutadans es comprometen a lluitar contra l'opressor, l'autoritat del Tsar. Tota la ciutat d'Odessa recorre la...