el culte als morts

El culte als morts.
Des de fa segles, les diferents religions arreu del mon han empleat diferents formes de realitzar el culte als morts, cadascuna amb diferents percepcions de la vida després de la mort. Algunes, creien en la resurrecció, unes altres en la reencarnació, però sigui quina sigui, totes han influït a la nostre societat.
Aquest inici el poder datar a l’època de la prehistòria.Durant el paleolitic (150.000- 35.000 A.C) enterraven als difunts en foses excavades sota terra o estructures intencionals. Normalment, aquest solien ser enterrats en zones properes a la llar de les famílies relacionades amb la pèrdua. A l’hora de fer el ritual, els morts eren recoberts d’almagre, amb aquesta acció, el que pretenien era donar-li vida en l’altre mon. A més, eren enterrats ambdiferents estris en forma d’ofrena.
Fa 10.000 A.C, durant el Neolitic, els morts eren enterrats en les primeres sepultures com els dolmens, túmuls i els primers cementiris. Col•locat en posició fetal, era enterrat amb estris familiars per ser preparat per a la nova vida. Aquesta era la seva màxima preocupació, la vida després de la mort. Ells creien que tenien la responsabilitat de vetllar per eldifunt després de la seva mort per garantir-li la comoditat en el mas allà.
A partir del Neolític, la forma de enterrament cap als difunts no va seguir una evolució uniforme sinó que, es va diferenciar entre les diverses religions adoptant així unes característiques pròpies.

El culte els morts en las diferents religions.
CÈLTICA.
La mitologia cèltica creia en la reencarnació de l’ànima, enel mas allà. Creien que la seva ànima era immortal. La navegació de Bram (llibre de poemes de la mitologia cèltica) parla sobre això, deia que els guerrers morts en la guerra viatjaven a una illa paradisíaca a l’oest de occident i aquests eren transportats per la fada Sid. Per això, els difunts eren enterrats amb robes, joies, o aliments i qualsevol cosa relacionada amb la seva anterior vida i erendipositats sota els túmuls. D’aquesta forma, a l’hora del gran viatge cap a l’illa, es trobaven preparats per la nova vida.
Els druides feien festes com el Fled Co-lige. Ells celebraven el renaixement de l’altre mon. El cos era tapat amb un sudari, que era un mocador que tapava la cara del difunt per demostrar-li respecte, i el vetllaven durant uns dies. Després, era enterrats.

GERMÀNICALa religió germànica posseïa una llegenda; deia que existia Valhalla, que era una gran sala on anaven els difunts morts en la batalla, els herois, que s’unien amb el deu Odín, aquest eren guiats per les Valkiries, que eren las deeses que escollien als herois, i un cop allà havien de lluitar amb Odín en la batalla de la fi del mon (Ragnarök). Per altre banda, els que no eren escollits herois,anaven a una altre casa subterrània (Hel).
Els germans com a sepultura, cremaven als seus difunts i posteriorment, inundaven les seves cendres.
CHAMANISME
En el chamanisme (que es no es ben be una religió sinó un conjunt de rituals) es creia que l’ànima s’alliberava del cos un cop mort, y la tasca del chaman era trobar-la amb gran rapidesa i retornar-la al seu cos per que no campés a la deriva ypogués ser atacada. Prèviament els familiars omplien les tombes amb utensilis y provisions i després, el chaman les utilitzava per prendre el viatja de la trobada de l’ànima.
EGIPCIA
Per els egipcis, la mort no era un final, sinó el principi de una nova vida. Ells distingien sis elements en l’home. Per una banda tenien els element materials, que eren els cos físic, el nom y la ombra, i peraltre banda l’ànima (Ba) l’esperit (Akk) i el símbol de la eternitat (Ka). Però tots aquest es podien resumir en cos i ànima.
Un cop morien, li extreien els òrgans y els dipositaven dins dels gots canopo. Aquets gots s’utilitzaven per guardar els òrgans i per mantenir la imatge unitària amb el cos. Aquestes copes eren guardades dins dunes caixes de fusta on en el tap hi eren representats quatre...