El del barrio

Mercè Rodoreda i Gurguí va nàixer a Barcelona el 10 d'Octubre de 1908, en una torreta del barri de Sant Gervasi. Fou filla única del matrimoni que formaven Andreu Rodoreda i Sallent, comptable i, com s'acostuma a denominar, un «lletraferit», i Montserrat Gurgui i Guardia, d'una família que procedia de Bunyol. Ja de ben petita visqué en contacte amb la literatura gràcies a l'afecció als gransautors catalans que l'inculcà el seu pare, Andreu Rodoreda, i que acabà de fomentar-li el seu avi, Pere Gurguí, profundament català i amic d'alguns escriptors de l'època, com Verdaguer.

La seva infantesa fou una infantesa feliç i protegida que va transcòrrer entre les casetes amb jardí i els carrers estrets dels barris de Sant Gervasi i Gràcia, sobretot.Quan tenia nou anys, però, el seu avi tinguéun atac de apoplexia i hagué de deixar d'anar a l'escola, perquè la seva mare la volgué a casa per tal d'ajudar-la. Aquest fet, una recança que l'acompanyà sempre, la convertí en una nena solitària que es lliurà a la lectura amb passió. La infantesa, doncs, marcada per l'amor dels seus i l'arrelament en un temps i un país entranyables, serà el material essencial d'un bon nombre de novel·les i unperíode que, progressivament, s'anirà mitificant.

Aquestos llocs configuren l'escenari de les seues novel.les, unes novel.les eminentment urbanes que vinculen , així, l'obra de Rodoreda amb la novel.lística europea del seu temps, de marcat caràcter ciutadà.

Barcelona, escenari de gairebé totes les ficcions de Mercè Rodoreda, ho havia estat també de la seua infantesa i dels primers anys d'adolescència.

Es casà molt jove, just el dia que complia vint anys, amb un oncle matern arribat d'Amèrica i catorze anys més gran que ella amb qui tingué el seu únic fill. Aquests anys de la seua vida són un periòde gris de profunda crisi personal, però de gran importància ja que marquen el començament de la seua vida literària.

Mercè Rodoreda s'integrà progressivament a la vida cultural del'època -molt dinàmica i activa aleshores- i s'inicià en l'escriptura. També progressivament es va allunyant de la familia i es va adonant de la necessitat que té d'independència econòmica i d'una fugida de l'entorn familiar. Això li donarà l'oportunitat de poder parlar, més tard, de les dones que viuen tancades a casa des de l'òptica de qui ja ha aconseguit fugir i ha pogut acabar amb la dependènciadel marit.

Com a fruit d'aquesta revolta personal, i reivindicant-la en certa manera, sorgiran tots aquells personatges femenins i silenciosos que no han estat capaços de fer com ella.

En esclatar la guerra, Mercè Rodoreda intensifica les seves col·laboracions i treballa el Comissariat de Propaganda de la Generalitat com a correctora de català. L'any 1938 viatjà amb Francesc Trabal a Praga,com a representants del P.E.N. Club Català, per a participar en un congrés internacional. D'aquesta època, renaixent i conflictiva, daten les primeres novel·les que publicà: Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un home (1934) i Crim (1936), que ha rebutjat posteriorment. La mateixa Rodoreda ha dit. «Tenia unes ganes fabuloses d'escriure, i poca cosamés». Únicament Aloma (1938), premi Crexells de 1937 i culminació d'aquesta primera etapa que podem considerar d'aprenentatge, ha estat acceptada per Mercè Rodoreda que, tanmateix, autora conscient i d'un gran rigor, la va tornar a escriure de nou de cara a una posterior edició, l'any 1969. Aloma, però, fou publicada en un moment particularment difícil pel país, que ben aviat Mercé Rodoreda hauriad'abandonar, semblantment a d'altres components de la seva generació.

A l'any 1939 Mercè Rodoreda hagué d'exiliar-se a França. Aquest exili és, sense dubte, un moment crucial de la seua vida que l'enriquirà personal i profesionalment, ja que fou un periòde de formació intel.lectual en que va madurant aquella escriptora que s'havia iniciat amb tanta força.La seva obra més important es La plaça...