El Desig Fet Realitat

El desig fet realitat
Tot va començar un dia plujós d’hivern, en Joan, un nen de 8 anys molt
simpàtic, es trobava a casa els seus avis, ja que els seus pares havien marxat
de viatge de nuvis.
En Joan s’avorria molt, i va començar a buscar per l’habitació on estava, era
l’habitació on dormia la seva mare de petita, i buscant, va veure alguna cosa
que li va cridar l’atenció, veia com si de darreredel armari sortís una llum molt
blanca, que li cridava a treure l’armari per a veure d’on podia sortir aquesta llum
que tant cridava l’atenció, però just al moment en què va començar a moure
l’armari, la seva avia va entrar per la porta dient-li al Joan que el dinar estava a
la taula.
Va ser el dia que més ràpid va dinar per la curiositat que tenia de saber sobre
la llum, però quan va acabar dedinar el seu avi li va demanar que l’ajudes a
collir les hortalisses del hort, ja que havia parat de ploure.
Al cap d’una hora, en Joan va tornar a l’habitació, va tancar la porta i va tornar
a apartar l’armari, però aquest cop el va apartar del tot, i va veure que no
estava la llum que havia vist al matí, i llavors va sortir de l’habitació per a estar
amb els seus avis, en Pere i la Rossita,pensant que potser la llum només
apareixia en un moment del dia, i era al matí.
En Pere, la Rossita i en Joan, es van posar a jugar a les cartes per fer la tarda.
En Joan seguia tenint la curiositat per descobrir d’on sortia la llum misteriosa,
però sabia que fins l’endemà no ho podria saber, si es que només surt amb un
punt del dia.
Aquell dia, en Joan just desprès de sopar es va posar a dormir, teniaganes de
que ja fos l’endemà, però de sobte quan estava ja dormit, la llum va tornar a
aparèixer enfocant els seus ulls, seria sobre dos quarts de dotze, i això va fer
que es despertés, i amb la curiositat que tenia va començar a moure l’armari,
però era molt tard per moure’l, ja que feia molt de soroll, i això faria que
despertés als avis, i ell no ho volia per si li prohibien estar més enaquella

habitació. En Joan es va tornar a dormir i es va adonar de que la llum havia
tornat a desaparèixer, llavors va pensar que la llum podia sortir cada dotze
hores.
L’endemà, a tres quarts de deu, en Joan es va despertar i no va veure la llum,
llavors, va anar a dir bon dia a la Rossita, a en Pere no li va dir ja que havia
sortit a passejar amb la seva colla d’amics, com solia fer cada dissabte.En Joan desprès d’esmorzar, li va dir a la seva avia que se’n anava a la
habitació a jugar una estona, i quan va entrar a l’habitació va veure aquella llum
misteriosa que s’havia tornat a il·luminar, i va pensar que era el moment per a
descobrir que s’amagava allí darrere, ja que la seva avia estava mig sorda i
això li podia permetre fer soroll, i el seu avi no tornaria fins l’hora de dinar. EnJoan va començar la seva operació, va apartar l’armari, i va veure que la llum
venia com d’un forat que s’havia fet a la paret. Ell, va ficar la mà per curiositat a
saber que hi hauria darrere del forat aquell i va veure que era com si pogués
passar a l’altre costat, va ser quan va ficar la cara i va veure que a l’altre costat
de la paret hi havia com un paradís, era alguna cosa fantàstica. En Joanvolia
entrar a dins, però al veure l’hora se’n va adonar de que no podria estar molta
estona dintre, ja que faltava poc per a l’hora de dinar, s’havia quedat massa
sorprès al veure allò, i de sobte va veure com la llum tornava a desaparèixer, i
va pensar que tindria que esperar a l’endemà, ja que per la nit no podia fer
gaire soroll.
Era diumenge quan en Joan va decidir que seria el moment d’entrardins del
forat, i així ho va fer, va entrar dintre del paradís que havia descobert, i va
veure com molt lluny hi havia una noia a la qual li brillaven els cabells, com l’or,
ell no va dubtar en aproximar-se, i quan estava a punt d’arribar va veure com la
noia, que sentia les petjades d’en Joan, es girava cap a ell.
La noia, li recordava molt amb algú conegut, i pensant, se’n va adonar de que
es...