El Diàleg A

Els quatre Gats

Una vegada dos nois anomenats Ramon Casas i Pere Romeu, per trobar inspiració, van decidir que donarien la volta al món en tàndem.

En Pere era una persona molt seriosa, i a lavegada molt creativa. Era un home tan alt com una palmera, i tenia una barba grossa i negre com un puma. Els ulls marrons com el mateix color, prim com un fideu, i amb un nas punxegut com l’Everest.Portava una mena de granota de color beix, i uns mitjons, tots dos de diferents textures. Li agradava molt cuinar, tant, que volia obrir un restaurant de primera. També li agradava el vi ( a casa, feiauna colecció d’ampolles).

Una vegada en Pere Romeu li va dir al seu amic, Ramon Casas.
-No se me acudeix ninguna idea innovant per al meu restaurant-
-I jo no tinc ninguna idea per algun quadre-li varespondre el Ramon Casas-
En Pere va deixar anar un suspir…
-I perquè no sortim a donar una volt en tàndem?-li va oferir en Ramon-
-Que bona idea!- va exclamar en Pere-
-Doncs... Vinga a què estàsesperant?!-

En Ramon va anar al garatge a treure un vell tàndem que tenia emmagatzemat en el seu traster.
I quan al cap i a la fi en Ramon va arribar a dalt va dir:

-Mira, aquest és el vell tàndem quetenia guardat al meu traster.-
-Molt bé doncs somi-va afegir en Pere-


Van donar la volta sensera al món en busca de inspiració, i una vegada van tornar…

-Doncs ja em arribat…-va dir en Pere-
-Si jahem arribat-va respondre en Ramon-
-Que t’ha semblat?-va preguntar en Pere-
-A mi molt bé, y a tu?-
-També-

Al endema, el Pere es va presentar casa d’en Ramon…

-Saps Ramon, aquesta nit he pensaten una cosa-va dir en Pere-
-Quina-va respondre en Ramon-
-Crec que som una mica antisociables-va continuar en Pere-
-Per qué?-va preguntar en Ramon-
-Perquè en el viatje en tàndem que vam fer no vamconeixer a ningú.-va respondre en Pere-
-És veritat, només una señora i quatre gats-Va continuar en Ramon-
-Jo també vaig pensar això dels quatre gats…-
-Saps que, faré un nou restaurant i el diré...