El discobol

EL DISCÒBOL

1. CATALOGACIÓ

Títol: El Discòbol

Autor: Miró

Cronologia: 460 a. C

Materials: original en bronze / còpia romana de marbre

Tècnica: fosa/ talla

Formes: exemptaTipologia: dempeus

Cromatisme: monocroma

Tema: ideal anatòmic atlètic

Lloc: Museu Nazionale Romano ( Itàlia )

2. Anàlisi formal

Composició: Composició oberta i plana per ser vistafrontalment, doncs la visió lateral o posterior la fa difícil de reconèixer. Al discòbol no es poden establir eixos de simetria, però és possible identificar una composició feta a partir de triangles i líniescorbes. [pic] Per exemple, el cap, els malucs i els peus formen una mitja circumferència que s'oposa - en un equilibri precari, a l'altra mitja circumferència que formen els braços estesos: el dretcap enrere per agafar impuls i l'esquerre recolzat sobre el genoll. [pic] En segon lloc, es detecta una línia en ziga-zaga que trenca qualsevol harmonia estàtica i que va del disc fins a l'espatlladreta, d’aquesta al maluc, del maluc al genoll i del genoll al peu aixecat. [pic]La fita de Miró no era apropar-se a la realitat; de fet, la postura de l'atleta es correspon més a la impressió delmoviment que volia transmetre que no pas a la posició real que adopten els llançadors de disc. En el cas del llançador, la clau fou saber escollir el moment de màxima tensió, l'instant en què posa el disccap enrere amb la finalitat d'agafar impuls per llançar-lo; [pic] el moviment següent és fer un pas endavant i deixar anar el disc amb tota la força. [pic] L'encert de Miró es complementà ambl'estudiada tensió entre les diverses formes geomètriques que componen el cos. L’equilibri de la composició s’aconsegueix amb el disc que fa de contrapès amb la cama en la que es recolza l’altre braç. Aquestaordenació de línies s’anomena rhytmos. Cal destacar la presència de certs arcaismes: inexpressivitat del rostre que mostra el somriure estereotipat del kouros, la geometrització dels cabells que...