El Dol. Davant La Perdua D'Un Ésser Estimat

Cap endins



EL DOL
Davant la pèrdua d’un ésser estimat.


Encara que l’ ésser humà sembla ser l’únic que té consciència clara de la mort, no vol dir que estigui capacitat per assumir-la, per acceptar-la sense més ni més. Tampoc rebem una educació explícita de com afrontar el procés de finalització de la nostra vida, ni la dels nostres estimats, que és del que parlarem en aquesta ocasió.Les herències culturals solen ser molt sàvies i fan la seva funció simbòlica, vetllar la persona que mor, donar el condol, rituals religiosos, celebracions de misses recordatòries, diada de Tots Sants etc. Ajuden a assumir les pèrdues i fan que ens sentim solidaris i puguem assimilar més bé aquesta realitat tant natural com la vida mateixa.
Però quan ens toca viure-la de molt a prop, moltintensament, de vegades potser no tenim prous recursos personals ni socials per enfrontar-nos i sovint ens podem preguntar: cóm tiraré endavant?
Conèixer els processos psicològics que podem viure davant situacions doloroses pot resultar beneficiós per tal de tenir una resposta eficient quan sigui l’hora, ens pot ajudar a preservar la nostra salut mental i física i ens pot anar bé per donar un copde mà en aquests moments tant delicats.
El dol és un estat emocional que comporta alteracions en la nostra vida. La magnitud i intensitat d’aquestes alteracions dependrà de diversos factors que tindran a veure, per una banda, amb les característiques de la persona afectada, de la seva edat , de la proximitat sentimental, de les seves creences, del seu equilibri psicològic, de la seva experiènciadavant la mort i del suport social del que pugui disposar.
Per altra banda, també ens afectarà diferent depenent el fet que ha produït la mort, si ha estat esperada o no, si hi ha hagut patiment, l’edat del falliment, si ha estat deguda a un accident o si ha estat intencionada per les persones, ja sigui per suïcidi, a una guerra o un homicidi. Aquestes últimes circumstàncies seran les que essuportaran pitjor i demanaran majors esforços per a superar-les.
Així doncs, veiem que es fa difícil determinar un model únic d’afrontament per a tothom, encara que, des de la ciència psicològica s’apliquen uns criteris que poden guiar els tractaments dels professionals, on es contemplen les diferents fases del dol que afectaran com hem dit de diferent forma a cadascú.
Llavors, anem a fer unapetita exposició d’aquestes fases:

La negació es produeix des del moment que tenim constatat el fet que no podrem tenir mai més la possibilitat de conviure amb la persona fallida, que no hi haurà volta enrere, que no podem fer-hi res. La nostra ment conscient intenta acceptar-ho, però els sentiments i les emocions solen ser més fortes i deixen pas a la negació, o sigui a un conflicte mentalentre la veritat palpable conscient i el desig impossible inconscient de que tot sigui momentani, que no sigui veritat. Solen aparèixer pensaments i actes com: “ no m’ho puc creure, ahir estava parlant amb ell”, “encara arribo a casa i la busco”, “miro el telèfon esperant que em truqui”, també costa el canviar de parlar del present al passat, “a ell li agrada això”, “ella és així”...
Evidentment, ésun shock emocional i poden aparèixer alteracions, que és necessari tenir en compte, com l’insomni, la desgana , el plor desconsolat, símptomes d’angoixa, retraïment...Aquests primers moments demanen una resposta ràpida dels més propers, que hauran de permetre que l’afectat lliuri l’expressió emocional que necessiti, facilitant-li però entenent que cadascú té un ritme diferent d’afrontament. Lamissió inicial és començar a acceptar envoltat de comprensió i estima, no gaire més. L’equilibri psicològic posterior tindrà molt a veure depenent de com comenci l’afrontament i el recolzament rebut.
Igualment podem contemplar l’ajuda farmacològica de ràpida acció , en aquests primers moments, per no caure en esgotaments o conductes que puguin afeblir la salut, pot ser adequat medicament...