el dol

Desenvolupament de l’activitat:

1.Llegiu de forma individual el següent article

‘’Pérdida, pena duelo: vivencias, investigación y asistencia’’

2. Feu un breu resum del contingut del mateix.El text ens parla principalment del dol, de la pèrdua i la pena i la importància de la psicologia en ells.
Ens destaca que, el termini de psicoteràpia, va ser proposat per Rhazés (1865-1925)
Ensdiu que els humans, no tenim vivències de la mort ni tant sols ens atrevim a tenir-les i que tots hauríem de qüestionar-nos si es bo continuar vivint d’esquenes a la mort, al dol col•lectiu, a lesfrustracions i minusvalies... ja que no ens aporta res.
A causa d’aquestes qüestions s’obre la necessitat de participar com a professionals en l’atenció, elaboració i en aquest intent contemporani deviure amb el màxim plaer i mínim dol.
També es remarca molt la dependència que tenim als fàrmacs i psicofàrmacs.
Ens demostra que, tots quan sofrim la mort d’un ser molt estimat, per costum, anem almetge i prenem pastilles ja que pensem que això ho arregla tot però no es així. Com tots sabem, hi ha molts fàrmacs que els han hagut de retirar perquè produïen lesions, morts... i, aquests, haviensigut abans, objecte de múltiples publicacions sobre la ‘evidència’ benèfica.

3. Què t’ha aportat la lectura? Quins aspectes t’ha cridat l’atenció?

Aquesta lectura m’ha aportat molt. Cada pàginaque llegia m’agradava més, ja que, poc a poc em feia adonar-me’n d’aspectes del dol i la psicologia molt importants.
M’ha cridat molt l’atenció això que diu de no donar-li l’esquena a la mort. Ambaixò, m’ha fet pensar que no ens deixem a nosaltres mateixos assimilar com ho hauríem de fer la mort d’un esser estimat.
Per exemple, normalment quan sofrim la pèrdua d’ algú, sense conèixer quasi beel cas, el metge ens (recepta) que prenguem Diazepam. La veritat es que és el més fàcil, prendre diazepam i evadir-se del tema... deixar passar el temps sense assimilar la mort i deixar-ho per a més...