El dret d'herència universal

El Dret humà oblidat: el dret d’herència universal

1. Herència política no, herència econòmica sí? Parteixo, per a la formulació d’aquesta proposta –en realitat, la reivindicació d’un dret‒ de la citació d’un text1 de Bertrand Russell del 1947 en què, parlant de les idees polítiques del filòsof anglès John Locke2, feia la següent reflexió: «Locke no tingué cap dificultat per a destruir elsarguments de Filmer. »En allò que concernia els arguments de raó, la tasca de Locke fou, naturalment, fàcil. Diu que si el punt de comparació és el poder dels pares, les facultats de la mare han d'ésser iguals a les del pare. Subratlla la injustícia de la primogenitura, inevitable si la monarquia s'ha de fonamentar en l'herència. Es burla de l'afirmació absurda que els monarques existents són, ensentit real, els successors directes d'Adam. Adam només pot tenir un hereu, però ningú no sap qui és. ¿És que Filmer mantindria –pregunta– que, si es pogués arribar a descobrir el veritable hereu, tots els monarques existents haurien de posar llurs corones als seus peus? Si hom acceptés els fonaments de la monarquia que preconitza Filmer, tots els reis, llevat d'un, foren usurpadors i no tindriendret a exigir l'obediència dels seus súbdits de facto. A més –diu– el poder patern és temporal i no s'estén a la vida ni a la propietat. »Per totes aquestes raons, a banda d'altres de més fonamentals, Locke diu que l'herència no pot constituir la base del poder polític legítim. I al seu Second Treatise on Government, intenta trobar una base més acceptable. »El principi d'herència ha desaparegut japràcticament de la política. (...) És curiós que el refús del principi d'herència en política no hagi tingut gairebé cap efecte en l'esfera econòmica als països democràtics. (...) Encara trobem natural que un home deixi la seva propietat als seus fills, és a dir, acceptem el principi hereditari en allò que concerneix el poder econòmic, però el rebutgem en relació al poder polític. Les dinastiespolítiques han desaparegut, però les dinasties econòmiques romanen. No estic adduint arguments ni a favor ni en contra d'aquest tractament diferent de les dues formes de poder; em limito a indicar-ne l'existència i a assenyalar el fet que la majoria dels homes en són inconscients. Si considerem la naturalitat amb què acceptem que el poder sobre la vida d'altri, resultat d'una gran riquesa, siguihereditari, comprendrem millor per què homes com Sir Robert Filmer podien tenir el mateix punt de vista en allò que concerneix el poder dels reis; comprendrem també la importància de la
1

B Russell, Història social de la filosofia, vol III, Edicions 62, Barcelona 1996. Els subratllats del fragment citat són meus. 2 Considerat un dels pares del liberalisme, Locke sostenia que els governants han derespectar els drets individuals, innats en la persona: els drets humans.

1

innovació representada per homes que pensaven com Locke i els qui compartien les seves idees. »Per a comprendre per què hom podia creure la teoria de Filmer i, al contrari, per què la teoria de Locke podia semblar revolucionària, només cal pensar que un reialme era considerat aleshores tal com és ara una propietatterritorial. El propietari de terres té drets molt importants, el principal dels quals és el poder de decidir qui viurà a la seva terra. La propietat pot ser transmesa i a tots ens sembla que l'home que ha heretat una propietat té pretensions justes a tots els privilegis que la llei li atorga. Ara: la seva posició és exactament la mateixa que la dels monarques de què parla Sir Robert Filmer i elsprivilegis dels quals defensa. A Califòrnia, hi ha actualment un nombre de grans propietats territorials el títol jurídic de les quals és una concessió –real o pretesa– del rei d'Espanya. Aquest monarca només pogué fer tals concessions: a) perquè Espanya acceptava idees semblants a les de Filmer, b) perquè els espanyols derrotaren militarment els indis. Tanmateix, considerem que els hereus...