El Fantasma Que Espanta

EL FANTASMA QUE ESPANTA
ESCENA 1

Narradora: En un país anomenat Broma Brometa, hi havia un rei a qui agradava molt fer bromes a la gent del seu poble.
Narrador: Sí, si. Li agradava fer bromes per riure de la gent. A la nit es disfressava de fantasma amb un llençol blanc que el tapava de cap a peus.
Narradora: I fent sorolls estranys espantava a la gent que corria a amagar-se a casa seva.Rei Bromet: Uuuuuuuuu! Uuuuuuuuu! Sóc el fantasma que espanta! Uuuuuuuuu!
Poble Bra: El fantasma!!... ajuda, ajuda!....
Poble Piritiri: Oh no!...el fantasma!... correm cap a casa!
Poble Gumid: Mireu quin aspecte més fantasmal!...auxili!!
Poble Oricles: Se’ns menjarà com si fóssim cuixes de pollastre!! Correm cap a casa!
Poble Quirili: Si us plau rei Bromet! Ens has de salvar! El Fantasma queespanta ...espanta, sabeu?!
Poble Bilic: Que si espanta diu! Mireu-me! Si ja dec tenir la pell blanca com un full de paper! (es desmaia i cau.)
(Tots els del poble ajuden a en Bilic.)


ESCENA 2

Narrador: Al matí, els guàrdies del rei anaven a palau ben d’hora per explicar-li al monarca el què passava.
Narradora: És clar!, perquè la gent demanava una solució! Estaven molt espantats.Narrador: El rei, mort de riure, els cridava...
Rei Bromet: Au va guàrdies! Deixeu de tremolar i expliqueu-me què heu vist!
Guàrdia Hèrcules: Ai majestat! És terrorífic! El fantasma cada vegada ens espanta més!
Guàrdia Tiri: Aquesta nit el Fantasma que espanta duia una torxa a la mà i treia foc pels queixals!
Rei Bromet: Au va! Vols dir que no exagereu una mica?
Guàrdia Numit: No, no! Jo tambého he vist majestat!
Guàrdia Ear : I jo he estat a punt d’atrapar-lo. Ja el tenia ben agafat per un dels plecs del llençol quan de sobte...puf! Ha tret com per art de màgia el seu bastó màgic!
Guàrdia Hèrcules: Sí, sí!...quina por! Ha fet un encanteri i del bastó han començat a sortir gripaus...
Guàrdia Tiri: i aranyes amb banyes!
Guàrdia Numit: i serps de cascavell!
Rei Bromet: Gripaus,aranyes amb banyes i serps? (en beu baixa i parlant amb el públic). Ostres! No m’havia passat pel cap això, però és una bona idea! (parlant amb el guàrdia). Escolta, no us ho estareu inventat, oi?
Guàrdia Ear: Noooooo! Tenia una espasa de foc i feia servir la màgia del Harry Potter!
Guàrdia Hèrcules: Jo vaig ser molt valent i el vaig perseguir però de sobte es va escapar volant per la xemeneia d’unacasa i...
Rei Bromet: Prou! Fora d’aquí! Sou una colla de ploramiques!(rient) Jo mateix vigilaré els carrers aquesta nit. Que vingui aquest Fantasma que espanta! (rient) Jo sóc un rei molt valent! Segur que a mi no m’espantarà!
Guàrdies: Aneu amb compte que fa molta por! És espectral! Fa cagar de por!
Rei Bromet: Bé, bé... aneu que tinc coses a fer!
(els guàrdies marxen i el rei es posa ariure de valent)

ESCENA 3

Narradora: El rei molt content es va empolainar i quan va ser de nit va sortir al carrer. No hi havia ningú. A la gent del poble li feia por sortir de casa per por del Fantasma que espanta.
Narrador: El rei passejava tot tranquil. Aleshores va veure una parella d’ancians que caminaven cap a ell.
Rei Bromet: Ancians! Deixeu-me passar! Jo sóc el rei!...Per cert, no soupas d’aquí, no us conec...qui sou?
Ancià Erak: De moment no cal que ho sàpigues. Però nosaltres sí que et coneixem.
Rei Bromet: A mi?Voleu dir?
Anciana Merinalda: I tant! Et coneixem des de petit.
Rei Bromet:Jo vaig ser petit? Doncs no me’n recordo!
Ancià: Tots hem estat petits.
Rei Bromet: Doncs ja us he dit que no me’n recordo! Bé, i què hi feu aquí?
Anciana Merinalda: Hem vingut a buscarun fantasma que hi ha al poble.
Ancià Erak: Que el coneixeu?
Rei Bromet: Doncs, doncs...no. Però, per què el busqueu?
Anciana Merinalda: Doncs hem sabut que espanta a la gent. I que els teus guàrdies no hi poden fer res.
Ancià Erak: Nosaltres som uns mags molt poderosos i li volem fer un encanteri. Amb els nostres poders l’embolicarem amb el seu propi llençol i el posarem dins una rentadora...