El fascismo de la posesión inmediata

COMENTARI DEL FASCISMO DE LA POSESIÓN INMEDIATA

L’autor comença justificant la utilització que ell fa del terme feixisme, desvinculant-se dels diferents usos que es fan de forma recurrent des de la política i la societat (tan des de la dreta com de l’esquerra) i associant el feixisme contemporani amb l’impuls de posseir-ho tot de forma immediata tan estès en la nostra societat. Esta actitud,ha estat i està sent potenciada per la mateixa societat, negant, segons Argullol, a l’individu la possibilitat d’arribar a l’edat adulta i mantenint-lo en una eterna adolescència, sent este l’estat en el que la persona extraviada de sí mateixa resulta més fàcil d’influir, de controlar i al fi i al cap d’anular com a subjecte pensant. Això, segons ell, estaria provocat per la falta de pautes, derituals iniciàtics que marquin l’espai de creixement personal i que a la vegada serveixin de mecanismes a través dels quals l’individu interioritzi, i comparteixi amb el seu grup, les regles socials que regulen tota forma de convivència.

L’economia capitalista i la necessitat permanent de consumidors que esta necessita per a mantindres, fan que es generi a través de discursos, llençats lamajoria d’ells en forma de publicitat, però també d’actituds com l’ostentació i la cobdícia, la creença de que l’única forma possible d’obtindre benestar és mitjançant la possessió material. Així, el capitalisme voraç per a saciar-se ha d’imposar (paradoxalment a través de l’hegemonia, del consens) unes pautes de conducta i de pensament que acabaran determinant el que nosaltres som i, per alcapitalisme, no som res més que el que tenim.

La nostra societat ens està mostrant darrerament les conseqüències d’esta situació, l’incivisme, la delinqüència juvenil, l’odi a la cultura, les situacions escolars conflictives... Que és el que ha fallat en la nostra societat pregunta l’autor? Segons, diferents sectors socials, ha faltat autoritat. La mancança d’esta autoritat seria la conseqüència de lasituació de desconcert que produeix als individus, i per osmosi a la societat, no saber qui som i que és el que fa falta per a que la societat funcione i els individus poguessem viure feliç i dignament: “ha faltado , sobretodo, osadia espiritual para saber en qué consistía la autoridad”. Els sectors polítics més conservadors s’han quedat en posicions atàviques que no s’adapten a lestransformacions dels nostres temps, i per la seua banda, els més progressistes incapaços d’acceptar que en determinades situacions l’autoritat és necessària, segueixen sense saber on posar els límits de la llibertat.

L’autor planteja l’educació com a pilar d’una societat més justa formada per individus més madurs. Però també se n’adona que l’educació no és dóna només dins les aules i que laresponsabilitat de la formació de la ciutadania és de tots i cadascú de nosaltres, fent-se a través de l’exemple i de la convivència mútua. Argullol, considera que s’hauria de prohibir tota forma d’exhibicionisme de la cobdícia mitjançant el que ell diu “Leyes antimentira”, sent la mentida el fet de pensar que la felicitat és sinònim de possessió.

Opinió: Crec que actualment vivim en una època molt confusa,els règims dictatorials tendeixen a desaparèixer i amb ells les idees de supremacia racial, cultural i de dominació per la força s’estan (encara que no per tot arreu igual) començant a suavitzar, per altra banda apareix la idea de democràcia i de consens com a paradigma del sistema utòpic en el que tots podem expressar-nos lliurement i totes les veus conten per igual. Però com diu Argullol, elsistema capitalista ens imposa una manera determinada de concebre el món, i esta imposició, pel fet de no ser a sangre y fuego, no ha perdut eficàcia sinó que més bé ha guanyat força, ara la concepció hegemònica del món s’estén d’una forma que pareix imparable per tots els racons del planeta. Al capitalisme poc li importa si som persones respectuoses, solidàries i intel·ligents, això només són...