El femenismo

Tamara Ortiz Álvarez
Història del Món Contemporani
29.10.2010

EL FEMINISME

-------------------------------------------------
ÍNDEX

Introducció ………………………………………………………………………………………………………… PG. 1.
El Feminisme …………………………………………………………………………………………………… PG. 2-4.
Conclusió …………………………………………………………………………………………………..………… Pg. 5.
Fonts ……………………………………………………………………………………………………………..…… PG. 6.-------------------------------------------------

INTRODUCCIÓ
El següent treball té com a objectiu respondre i tractar els punts esmentats a l’activitat de la pàgina 95 del llibre de text utilitzat a classe.

Hi ha reflectida l’anàlisi i comprensió dels diferents textos que conté el llibre referent al Feminisme de tal manera, que es van contestant progressivament a tots aquells conceptes sol·licitatsa l’activitat.

1
La finalització del treball consta d’una conclusió de caràcter personal.

-------------------------------------------------
EL FEMINISME
El feminisme és un moviment protagonitzat per les dones i basat en la lluita pels seus drets i emancipació social, buscant també la igualtat com a persones en la societat, no només de les dones si no també dels homes.
Aquest movimentté lloc a conseqüència de la condició de la dona a mitjans del segle XIX, tot i que lògicament, ve de més enrere, definida per la dominació dels homes sobre elles.
La seva condició es caracteritzava per la repressió tot i que no és l’únic concepte important a tenir en compte, doncs a la història de la dona, la seva discriminació ha sigut constant al llarg del temps. Aquest fet es basava en lasuposada inferioritat de l’anomenat sexe dèbil, establert pel model de la societat que garantia la subordinació de la dona a l’home.
La dominació de la dona té diferents punts de recolzament. Entre ells, trobem la legislació basada en la discriminació al sexe femení on clars exemples serien fets com que la dona casada no disposava d’autonomia personal o laboral, tampoc tenia independènciaeconòmica i ni tan sols era propietària dels ingressos que generava el seu propi treball, ja que la llei tampoc reconeixia a les treballadores casades, la capacitat necessària per controlar el seu propi salari i establia que aquest havia de ser administrat pel marit. El poder del marit sobre la dona casada va ser reforçat, a més, amb mesures penals que castigaven qualsevol violació de la seva autoritat:per exemple, el Codi Penal va establir que la desobediència o l'insult de paraula eren suficients per a que la dona fos empresonada.
Així mateix, el doble estàndard de moral sexual permetia a l'home mantenir relacions sexuals extra matrimonials alhora que ho prohibia fermament a la dona. Aquestes diferències van quedar explícitament manifestes en la legislació relativa a l'adulteri i als crimspassionals. El Codi Penal establia que si el marit assassinava o agredia a la dona adúltera o l'amant d'aquesta, en ser sorpresos, només seria castigat amb l'exili durant un curt espai de temps. En la mateixa situació, les penes imposades a la dona eren molt més severes, ja que si l’assassinat del marit era considerat parricidi, la sentència era sempre presó perpètua.
Resumint la idea referent ala condició de la dona en aquesta època, podem dir que era considerada útil a la casa, com a mare i com a esposa (sempre que acatés les normes establertes pel col·lectiu masculí), considerada també un ésser passiu, inferior i incomplert, vista com a complement de l’home.
2
Per finalitzar aquest apartat, és interessant especificar que aquest concepte sobre al dona no era exclusiu delscol·lectius més conservadors sinó que personatges com per exemple l’escriptor Pompeu Gener, associat amb el republicanisme i per consegüent, lligat als sectors més progressistes, va dir: “En sí mateixa, la dona, no és com l’home, un ésser complert; és només l’instrument de la reproducció, la destinada a perpetuar la espècie, mentre que l’home és l’encarregat de fer-la progressar, el generador de la...