El Film “Cinco Condiciones” Lars Von Trier

Reflexió crítica entre la pel·lícula de Trier i el textos de Pernola y Umberto Eco sobre la possibilitat d’un cinema/imatge filosòfic/a.


El film “Cinco Condiciones” realitzada el 2003, ésun dels últims treballs de Lars Von Trier en el que treballa juntament amb Jorgen Leth. Von Trier, inspirat en una de les seves pel·lícules preferides “The perfect human” un curtmetratge minimalistarodat en blanc i negre el 1967 per Jorgen Leth, proposa fer una sèrie de curts que aportin nous punts de vista i reflexions sobre l’ésser humà.


Tot i així, en aquest film segons el meu puntde vista es fa una doble reflexió, per una banda es reflexiona sobre l’esser humà i per l’altra es fa una reflexió sobre el propi mitjà cinematogràfic (la preparació del projecte, els diversos sentitsde la narració, els recursos que s’utilitzen, el tipus de tècniques…).
Aquesta doble vessant, que sempre s’ha debatut en el llenguatge cinematogràfic i sobre tot en el gènere documental, laveiem per una banda en la voluntat de voler representar la realitat, volent mostrar l’estereotip d’home perfecte i per l’altra, la ficció que es desencadena al voler plasmar aquesta realitat en elllenguatge cinematogràfic.


“Cinco Condiciones”, és un film que es planteja com un “joc d’aprenentatge” entre Trier i Leth on, el més petit ensenya al més gran a preguntar-se sobre les sevespors, els seus sentiments, emocions, etc.. en definitiva sobre la seva condició d’ésser humà. Una frase que m’agradaria destacar és la que en un moment donat Von Trier li diu a Leth: “Esto es una terapia,no una competición contigo mismo”.
Aquest “joc” es porta a terme mitjançant unes condicions que Trier posa a Leth perquè realitzi els nous curtmetratges. Les condicions són les següents:1- No es pot rodar més de 12 fotogrames. Ha de realitzar-se a Cuba, (país que Leth no
coneix) sense decorats. S’han de respondre les preguntes que es plantejaven en el primer...