El Flamenc
Páginas: 8 (1805 palabras)
Publicado: 26 de septiembre de 2011
EL FLAMENC
El flamenc és un gènere espanyol de música i dansa que es va originar a Andalusia en el segle XVIII, que té com a base la música i la dansa andalusa i en la creació i desenvolupament van tenir un paper fonamental els individus de l'ètnia gitana. El flamenc neix i es desenvolupa a Andalusia, durant el període que va des del segle XVIII al segle XX. Té influències morisques, gitanes,africanes, americanes, entre d'altres. El cante, el toque i el ball són les principals facetes del flamenc.
Els diferents estils flamencs, s'anomenen palos.
1. LA HISTÒRIA DEL FLAMENC
El flamenc no va néixer espontàniament,sinó que es va generar a partir del folklore popular, on eren abundants els antics "romances juglarescos". Es creu que els gitanos del sud d’Espanya va crear aquesta músicadia a dia des de la seva arribada a Andalusia el segle XV. Es creu que els gitanos van arribar d'una regió del nord de l'Índia anomenada Sid, que actualment pertany al Pakistan, i que van haver d'abandonar per causa una sèrie de conflictes bèl·lics. Fins al final del segle XV, els gitanos han estat quasi sempre nòmades amb professions relacionades amb el pastoreig i l'artesania. La tradició nòmadaportà aquest grup ètnic a ser una cultura acostumada a adquirir les formes musicals d'allà on arribava, per reinterpretar-les després a la seva manera.
Les formes més primitives del flamenc no es necessiten més instruments que els que proporciona el cos humà. En la música gitana sempre han estat importants tant la improvisació com el virtuosisme.
Els gitanos van trobar a Andalusia el llocperfecte per a desenvolupar la seva musicalitat, ja que aquesta regió gaudia d'un impressionant auge cultural, artístic i científic. Aquest fet es devia a quasi vuit-cents anys de barreja de cultures àrabs, jueves i cristianes.
L' EVOLUCIÓ DELS PALOS
En el transcurs del segle XIX tots aquests ingredients, que a la fi conformarien el flamenc, s'estan fusionant i recreant fins al punt quesent la major part de les seves coples d'origen camperol, adquiriran el seu caràcter flamenc ja a la ciutat: tots els bressols del flamenc són ciutats o vil·les de marcat pes específic a les comarques del Baix Guadalquivir.
Atenent a la mètrica de les coples es poden dividir en tres grans grups:
• Hereves del romanç: Coples de tres o quatre versos de vuit síl·labes, amb rima preferentmentassonant en els versos parells.
• Hereves de la seguidilla: Coples de tres o quatre versos alterns de cinc i set síl·labes, amb rima en els versos curts.
• Hereves del fandango: Coples de cinc versos (que a l'hora de l'execució es repeteix un d'ells) de set o vuit síl·labes, rimant les parells i les senars per separat.
3. EL FLAMENC A L’ACTUALITAT
Al llarg de 1980 sorgeix una novageneració d’ artistes, que es troben en una posició més equidistant, ja que es crien en entorns flamencs i han rebut la influència de la primera generació ( Camarón de la Isla, Paco de Lucia, etc.).
En el flamenc modern s’ utilitzen instruments com la guitarra, els palmells i la veu, altres vegades s’ usen el baix elèctric i el caixó flamenc. El nou flamenc incorpora una barreja d’ estils de músicai una gran quantitat d’ instruments.
[pic][pic]
Estils flamencs
Soleá
La "soleá" o "soleares" és un dels estils més importants del flamenc. Aquesta es desenvolupa en un compàs bàsic de 3 per 4 i és un cant amb copla de tres o quatre versos octosíl·labs amb rima consonant o assonant. En aquest cant es descobreix el coneixement i el valor del bon "cantaor’. Finalment, com adada curiosa, podem informar que antiguament, quan les "soleares" les ballava una dona se'ls i deia "Gelianas" i quan era un home "Jaleos".
2. Alegría
Les "alegrias" són de la mateixa quadratura musical que les" Soleás". Aquestes són de caràcter alegre, amb un toc lleuger i ritme energètic. L'estil, per l'exactitud del compàs, precisa una gran varietat de matisos. Sempre...
El flamenc és un gènere espanyol de música i dansa que es va originar a Andalusia en el segle XVIII, que té com a base la música i la dansa andalusa i en la creació i desenvolupament van tenir un paper fonamental els individus de l'ètnia gitana. El flamenc neix i es desenvolupa a Andalusia, durant el període que va des del segle XVIII al segle XX. Té influències morisques, gitanes,africanes, americanes, entre d'altres. El cante, el toque i el ball són les principals facetes del flamenc.
Els diferents estils flamencs, s'anomenen palos.
1. LA HISTÒRIA DEL FLAMENC
El flamenc no va néixer espontàniament,sinó que es va generar a partir del folklore popular, on eren abundants els antics "romances juglarescos". Es creu que els gitanos del sud d’Espanya va crear aquesta músicadia a dia des de la seva arribada a Andalusia el segle XV. Es creu que els gitanos van arribar d'una regió del nord de l'Índia anomenada Sid, que actualment pertany al Pakistan, i que van haver d'abandonar per causa una sèrie de conflictes bèl·lics. Fins al final del segle XV, els gitanos han estat quasi sempre nòmades amb professions relacionades amb el pastoreig i l'artesania. La tradició nòmadaportà aquest grup ètnic a ser una cultura acostumada a adquirir les formes musicals d'allà on arribava, per reinterpretar-les després a la seva manera.
Les formes més primitives del flamenc no es necessiten més instruments que els que proporciona el cos humà. En la música gitana sempre han estat importants tant la improvisació com el virtuosisme.
Els gitanos van trobar a Andalusia el llocperfecte per a desenvolupar la seva musicalitat, ja que aquesta regió gaudia d'un impressionant auge cultural, artístic i científic. Aquest fet es devia a quasi vuit-cents anys de barreja de cultures àrabs, jueves i cristianes.
L' EVOLUCIÓ DELS PALOS
En el transcurs del segle XIX tots aquests ingredients, que a la fi conformarien el flamenc, s'estan fusionant i recreant fins al punt quesent la major part de les seves coples d'origen camperol, adquiriran el seu caràcter flamenc ja a la ciutat: tots els bressols del flamenc són ciutats o vil·les de marcat pes específic a les comarques del Baix Guadalquivir.
Atenent a la mètrica de les coples es poden dividir en tres grans grups:
• Hereves del romanç: Coples de tres o quatre versos de vuit síl·labes, amb rima preferentmentassonant en els versos parells.
• Hereves de la seguidilla: Coples de tres o quatre versos alterns de cinc i set síl·labes, amb rima en els versos curts.
• Hereves del fandango: Coples de cinc versos (que a l'hora de l'execució es repeteix un d'ells) de set o vuit síl·labes, rimant les parells i les senars per separat.
3. EL FLAMENC A L’ACTUALITAT
Al llarg de 1980 sorgeix una novageneració d’ artistes, que es troben en una posició més equidistant, ja que es crien en entorns flamencs i han rebut la influència de la primera generació ( Camarón de la Isla, Paco de Lucia, etc.).
En el flamenc modern s’ utilitzen instruments com la guitarra, els palmells i la veu, altres vegades s’ usen el baix elèctric i el caixó flamenc. El nou flamenc incorpora una barreja d’ estils de músicai una gran quantitat d’ instruments.
[pic][pic]
Estils flamencs
Soleá
La "soleá" o "soleares" és un dels estils més importants del flamenc. Aquesta es desenvolupa en un compàs bàsic de 3 per 4 i és un cant amb copla de tres o quatre versos octosíl·labs amb rima consonant o assonant. En aquest cant es descobreix el coneixement i el valor del bon "cantaor’. Finalment, com adada curiosa, podem informar que antiguament, quan les "soleares" les ballava una dona se'ls i deia "Gelianas" i quan era un home "Jaleos".
2. Alegría
Les "alegrias" són de la mateixa quadratura musical que les" Soleás". Aquestes són de caràcter alegre, amb un toc lleuger i ritme energètic. L'estil, per l'exactitud del compàs, precisa una gran varietat de matisos. Sempre...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.