el forner




Aixó era una volta un forner que mai havia menjat prou, tenia una dona que el mataba de fam i la seua ilusió era menjar prou al menys una volta en sa vida.Un dia va decidir fer-se una paella per a ell sol i poc a poc va anar arreplegant tot el que li feia falta per a cumplir el seu desitg.Quan ja ho tenia tot el que li feia falta per fer la paella, es va alçar de bon mati , li va dir a la dona que s’en anava ala serra a fer llenya, ho va carregar tot en el carro i s’en va anar molt a dins de la serra , quan va calcular que estaba prou allunyat i que ningú aniria a molestar-lo, ho va descarregar tot. Vacomençar a fer la paella. Quan estaba apunt de tirar l’arrós, va vore un home que baixaba de la serra i es dirigia on estaba ell. El forner va pensar “deu tant llunt que m’hen anat i encara en troben”.El home era xicotet , portava una jaqueta marró, i una barba negra.
- Bon dia! Va dir el forner.
Després de les presentacions el home li va preguntar :
- En convida a dinar? El forner miran-lode reull li va preguntar :
- Qui és vosté?
- JO SOC DEÚ! Va dir el home baixet.
El forner es va quedar mirant-lo i li va dir :
-Si vosté es deú, no el convide a dinar perque vosté a permititque jo tota la vida , siga pobre i que mai haja pogut menjar prou.
Al cap d’un rato , quan estaba apunt de traure la paella del foc , s’en veu abaixar un altre home de la serra , estéera alt , i anava vestit de negre.
- Ell forner li va dir:
- Bon dia! El home es va quedar pensatiu i li va dir:
- Que no en convidaria a dinar ? Va dir el home llarguerut.
El forner es va quedarmirant-lo i li va dir :
-Qui es vosté? El home li va contestar :
-JO SÓC LA MORT! Vosté la mort doncs a vosté si que el convide a dinar , perque vosté no fa distincions entre rics i pobres,...