El franquisme

EL FRANQUISME I LES REPRESSIONS
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial a Espanya entre 1939 i 1975, basat en
el lideratge del General Francisco Franco Bahamonde.
El franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil Espanyola al 1939. El seu poder
es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partitúnic, el Moviment Nacional, i de l'exèrcit. Les corts franquistes no van tenir iniciativa legislativa
perquè Franco concentrava el poder executiu i el legislatiu, trencant­se doncs el principi de
separació de poders propi d'un règim democràtic. Un potent aparell policíac que perseguia els
membres del partits i dels sindicats secrets i un fort aparell propagandístic són duescaracterístiques més del franquisme.
Va ser  una dictadura en sentit estricte, on no hi havia sistemes representatius. Existia un únic
partit denominat Moviment  Nacional, que estava format per la Falange Española Tradicionalista
y de las JONS. A aquest partit havien de pertànyer obligatòriament tots els funcionaris que, amés, havien de jurar els "Principis Fonamentals del Moviment" recollits en les Lleis
Fonamentals, que establien l'organització política de l'estat, formant un símil de constitució.
Espanya es definia com a democràcia orgànica. Aquest sistema suposava negar els drets
polítics individuals i deixar la representativitat popular de forma indirecta en mans d'organismes
(sindicat vertical, caps de família o municipis). A més, una part dels procuradors a Corts(mancades d'iniciativa legislativa) van ser designats directament per Franco i d'altres hi eren per
dret propi (alguns alts càrrecs militars i eclesiàstics). Aquest sistema pretenia mostrar a la
comunitat internacional la il∙lusió que a l'Espanya franquista hi havia algun tipus de democràcia.
L'ideòleg del feixisme espanyol va ser José Antonio Primo de Rivera de Falange, partit que vasuposar un intent d'imitació a Espanya del feixisme italià. Franco, un cop mort José Antonio
Primo de Rivera durant la Guerra Civil espanyola, va desactivar l'amenaça que aquest moviment
podria suposar per al seu lideratge, primer obligant la Falange a fondre's amb el carlisme dins
un partit únic (La Falange Española Tradicionalista y de las JONS) i posteriorment apartant alscaps falangistes dels primers llocs de responsabilitat política.
L'estat de Franco era un estat centralista amb el castellà.
En els primers anys, el règim franquista va dur a terme una repressió brutal contra els
adversaris i, durant la Segona Guerra Mundial, va donar suport a Adolf Hitler i Mussolini. A
l'interior, les autoritats franquistes van cercar suports i complicitats. Molts patiren el regust de larepressió: afusellaments, vexacions personals i familiars, espoliació econòmica, ciutadans de
segona categoria, amb deures però sense drets. Es va incitar a la delació i a la denúncia,
responent a la voluntat política d'implicar, directament o indirectament, el màxim de persones en
la repressió: els uns perquè es beneficiarien de les depuracions, altres per satisfer les ànsies derevenja i altres per fer mèrits. Així, els sospitosos de suport a la República, se'ls va enviar a les
presons, d'on molts sortiren amb la salut malmesa per sempre. Una vegada eren posats en
llibertat, s'havien de presentar periòdicament a la Guàrdia Civil i no podien exercir cap càrrec
públic. L'onada repressiva no va ser puntual, sinó que va tenir una dramàtica persistència, puixl'estat de guerra decretat el juliol de 1936 no fou derogat fins el 7 d'abril de 1948. Josep Maria

Solé i Sabaté xifra en uns 4.000 els catalans executats a Catalunya. No foren més perquè molts
es van exiliar. Els afusellaments dictats pel franquisme es van caracteritzar per la seva
planificació sistemàtica: «calia executar arbitràriament per demostrar el poder i la força, per...