el franquismo













































Sandra Martinez Ortiz
El Franquisme- Claus històriques del món actual
Professors: Jordi Gaitx i Maximiliano Fuentes
10 de Maig del 2013

El Franquisme:
L’any 1939, Espanya era un país arruïnat (amb molts d’àmbits). La solució que va donar el règim franquista a la penúria econòmica va estar marcada pelmodel creat en la Itàlia, per Mussolini i consolidat en l'Alemanya d'Hitler: l'autarquia, una política econòmica basada en la cerca de l'autosuficiència econòmica i la intervenció de l'estat. L'intervencionisme de l'Estat es va estendre per gran part de l'economia nacional. L'Estat va fixar els preus agrícoles i va obligar als camperols a lliurar els excedents de les seves collites. Es va crearl'Institut Nacional d'Indústria (INI) el 1941 per millorar i controlar l'exsangüe indústria espanyola i es va establir un rígid control del comerç exterior. Els anys de la postguerra van marcar una regressió en el terreny econòmic. L'enfonsament de la producció agrícola i industrial va ser acompanyat d'una volta enrere històrica: el sector primari va tornar a superar el 50 per cent de la rendanacional. En un context d'escassetat i intervenció estatal, el mercat negre, l'estraperlo, i la corrupció generalitzada (llicencies importació i exportació, subministraments a l'Estat...) es van apoderar de l'economia del país. Aquesta situació es va veure fortament agreujada per la conjuntura internacional. A la segona guerra mundial, 1939-1945, va succeir un període d'aïllament per la condemnainternacional del règim de Franco com a aliat de l'Eix.
L'evident fracàs del model autàrquic va portar al fet que des dels inicis dels anys cinquanta es produís un gir en la política econòmica. Es va aplicar una liberalització parcial de preus i del comerç i la circulació de mercaderies. El 1952 es va posar fi al racionament d'aliments. Aquestes mesures van portar una certa expansió econòmica.Finalment, en 1954 es va superar la renda per habitant des de l’any 1935. Es posava fi a vint anys perduts en el desenvolupament econòmic espanyol.
La guerra freda i el consegüent canvi en la política internacional nord-americana van propiciar que des de 1951 comencés a arribar ajuda econòmica nord-americana. Encara que inferior a la rebuda pels països beneficiaris del Pla Marshall, aquesta ajuda vapermetre importacions de béns d'equip imprescindibles per al desenvolupament industrial. L'incipient desenvolupament va portar, no obstant això, una forta inflació que va propiciar un fort malestar social. La necessitat de reformes estructurals en l'economia era evident. Finalment, Franco, després de vint anys de polítiques econòmiques nocives, va permetre l'entrada al govern en 1957 d'un grup detecnòcrates del Opus Dei. Aquests nous ministres van dissenyar el gir definitiu en la política econòmica: el Pla d'Estabilització de 1959.A poc a poc el règim va ser aprovant diverses Lleis Orgàniques. Seguint el model feixista, l'Organització Sindical es va configurar com el sindicat únic controlat per la Falange. Van haver diferents lleis com, la Llei Constitutiva de les Corts (1942), Fur delsEspanyols (1945), Llei de Referèndum Nacional (1945), Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat (1946), etc. Entre d’altres, la Llei de Responsabilitats Polítiques (1939) va ser l'eina jurídica utilitzada per a la dura repressió que va arribar al final de la guerra. El nombre de presoners polítics va ser tan gran que es van haver d'habilitar camps de concentració al llarg de tot el país. Aixòs’exemplifica en la primeta imatge del camp nazi de Mauthausen, on hi ha una multitud de republicans espanyols, que son alliberats per les tropes nord-americanes.1 Les execucions es van explicar per desenes de milers. La repressió de la postguerra va propiciar un clima de terror generalitzat entre gran part de la població. Especialment a les ciutats, les zones industrials i el sud del país. Aquest...