El front popular i les eleccions del 1936


EL FRONT POPULAR I LES ELECCIONS DEL 1936
El front popular va ser una coalició electoral creada el gener del 1936 pels partits líders d'esquerres. Aquesta no va formar un grup parlamentari ni govern, sinó que es va articular en diverses minories parlamentaries ja que la majoria dels integrants eren partits republicans. El front va ser dirigit per Manuel Azaña, Santiago Casares Quiroga iJosé Giral.






















LA COALICIÓ DE L'ESQUERRA
Manuel Azaña, després de convertir-se en un símbol per les esquerres gràcies a la detenció durant la revolució d'octubre del 1934, va entrar amb força en el parlament al principi del segon bienni. Una entrada de més ministres de la CEDA al govern, va possibilitar que Azaña recorregués Espanya per canviar el rumb del'esquerra cap a una "intel•ligència republicana".
En menys d'un any, s'havia fusionat amb Acció Republicana, la ORGA (Organització Republicana Gallega Autònoma), la Unió Republicana i el Partit Nacional Republicà. Tot i així, el novembre d'aquest mateix any va oferir al PSOE la coalició, en base al acord de les forces d'esquerra. Aquest, després de que Stalin proclamés la necessitat de crearpartits antifeixistes en la III Internacional, va firmar juntament amb el PCE (Partit Comunista d'Espanya) i altres organitzacions obreres el 15 de gener del 1936.
El programa, un cop firmat per tots els partits anteriors, va denominar-se Frente Popular (Front Popular a Catalunya i Front d'Esquerres a València), un nom que a l'esquerra no agradava ja que remarcava la presència obrera. Aquestprograma contenia una sèrie de premisses: l'amnistia pels delictes politics i socials (l'alliberament de tots els detinguts per la Revolució d'Octubre), la continuïtat de la legislació reformista del primer bienni i el retorn dels processos d'autonomia per a les regions.
El govern estaria format exclusivament pels republicans d'esquerres i els socialistes només donarien el suport per complir elprograma pactat.
DRETA I CENTREDRETA
A resultes d'aquesta coalició, la CEDA es va preocupar més d'evitar que les esquerres arribessin al poder que guanyar les eleccions. Així doncs es van aliar amb partits antirepublicans i alguns de centredreta republicà, que va impedir formar un programa unitari. Aquets acusaven el Front Popular de partit revolucionari bolxevic i tot una sèrie d'elements que esdirigien més a eliminar el front enemic que crear un govern en sí. .
A més a més, va aparèixer el partit d'Alcalà- Zamora, de caire centrista que pretenia crear un centre republicà que abandonés la bipolaritat de la revolució d'octubre.


EVOLUCIÓ DE LES ELECCIONS
Les eleccions es van dur a terme sense incidències i van tenir la participació més alta de les 3 que es van realitzar durant lasegona República (un 72.9%). Això es deu a un canvi de la mentalitat obrera, que es va distanciar de l'abstencionisme anàrquic.
Un 47.1% pel front popular Un 45.6% per les dretes
Un 5.3% per centredreta

263 diputats 156 diputats (només hi havia un falangista: José Antonio Primo de Rivera que no va voler entrar en la coalició) 54 diputats entre els altres partits de centre
En total, elsvots es van repartir de la següent manera:



Aquests resultats van demostrar que el sistema polític espanyol s'havia consolidat sobre tres nous pilars i que el Front Radical havia perdut gairebé tota la presència al govern. La "victòria" del Front es va veure potenciada pel sistema electoral que permetia augmentar la grandària dels partits guanyadors
GOVERN DEL FRONT POPULAR
Quan es vasaber que l'esquerra havia guanyat, la dreta no va trigar a premeditar la caiguda del govern. Gil Robles - president de la CEDA- va intentar fer caure el govern per la força per frenar l'entrega de poder (17-18 de febrer). Aquest va fracassar en l'intent d'anular la cerimònia convencent el president del govern temporal de Manuel Portela Vallardes per que declarés l'estat de guerra. Seguidament,...