El Futur Del Socialisme

El futur del socialisme

El socialisme no és una etapa final sinó un procés que
s’està construint o destruint en bases diàries en el desenvolupament
de les polítiques públiques. És un procés ben
definit en aquella famosa frase dels fundadors del socialisme
de què en la producció i distribució de béns s’hauria
d’assignar aquests béns “a cada persona segons la seva
necessitat” i que elsrecursos haurien d’obtenir-se“ de
cada persona segons la seva habilitat”. Aquest principi és
tan vàlid avui com ho va ser ahir o com ho serà demà. Basat
en això, la socialdemocràcia europea ha anat expandint
el concepte de ciutadania per incloure-hi drets socials,
laborals i democràtics, i això com a part d’un procés
de construir una societat en la qual tant les necessitats
com les habilitatses defineixen democràticament, amb
El futur del socialisme
8
l’objectiu d’arribar a una societat sense classes, mancada
de qualsevol tipus d’explotació sigui aquesta de classe,
de gènere, de raça o de nació.
Amb aquesta finalitat, quatre han estat les polítiques
públiques que han caracteritzat la socialdemocràcia europea.
Una ha estat la universalització de drets, transformant-
los encondicions de ciutadania. Per aquest motiu
la socialdemocràcia ha expandit sempre aquests drets (siguin
aquests socials, laborals o democràtics) a tota la ciutadania,
universalitzant-los. És cert que altres tradicions
polítiques com la democràcia cristiana han universalitzat
també alguns drets socials però això ho han fet en gran
mesura com a conseqüència de les pressions de lasocialdemocràcia.
A Europa, ha estat la socialdemocràcia (en la
qual incloc a tots aquells partits, diguin-se com es diguin
-socialistes, socialdemòcrates, laboristes o fins i tot comunistes-
que han seguit les quatre polítiques públiques
que estic descrivint) la qual ha universalitzat aquests
drets. Com part d’aquest procés, la socialdemocràcia ha
estat la major força política responsable de l’establimentde l’Estat de Benestar. En aquest aspecte recents decla9
racions d’alguns economistes del govern espanyol, indicant
que estaven en contra de la universalització de drets
socials, són inconsistents amb aquesta pràctica i principi
socialdemòcrata.
La segona característica d’aquesta tradició política
ha estat la progressivitat en l’adquisició de recursos
públics, reflectida en laprogressivitat fiscal. La socialdemocràcia
ha estat històricament una força política
redistributiva de manera que la contribució al bé comú,
gestionat per l’Estat, ha estat directament relacionada als
ingressos dels ciutadans de manera que a major renda,
major contribució a l’erari públic. Des d’aquest punt de
vista, la demanda, (avui promoguda per grups mediàtics
pròxims a la banca, així com peralgunes veus de l’equip
econòmic del govern espanyol), que la redistribució dels
recursos de l’Estat ha de basar-se en la manera com es
distribueix la despesa pública però no en la progressivitat
dels impostos, significa un trencament clar amb la
tradició socialdemòcrata. En realitat, la progressivitat fiscal
i el seu impacte redistributiu han estat una demanda
constant de la classe treballadoraque, amb l’aliança de
10
les classes mitjanes, ha estat el motor del projecte socialdemòcrata,
incloent el seu Estat de Benestar. No és
casualitat que aquells països que tenen major càrrega i
major progressivitat fiscal siguin els països escandinaus
(com Suècia) on la socialdemocràcia ha governat durant
més temps des de la Segona Guerra Mundial (el 92% del
temps 1950-2007). Són també elspaïsos que tenen un
Estat de Benestar més extens i, per cert, tenen economies
més exitoses.
La tercera característica de la socialdemocràcia ha
estat el desenvolupament d’una sensibilitat ciutadana
oposada a qualsevol tipus d’explotació i, molt especialment,
explotació de classes i gènere. El desenvolupament
d’aquesta sensibilitat ha requerit polítiques públiques encaminades
a alliberar...