El Futurisme Italià

El futurisme s'inicià l'any 1909 com a un moviment antiburgès, contrari al tradicionalisme i a la reivindicació dels valors del passat i de caire rupturista. La seva cohesió tingué lloc quan Filippo Tommaso Marinetti publicà el Primer Manifest, en el qual exposà la necessitat de dur a terme una reforma entorn la literatura i el pensament vigent. Un clam que aviat calà en la mentalitat no tantintel·lectual sinó més aviat política de l'època fins a derivar en una exaltació d'Itàlia i de tot allò que li és propi. D'altra banda, Marinetti el presentà com un moviment inscrit en un contingut bèlic, que té com a úniques finalitat l'expansió nacional del país, el combat, el maquinisme i la industrialització i l'explotació de l'home per oferir una sortida a les carències que presenta la societat.De fet, denineix la guerra com a “única higiène del món” i nega la possibilitat que la fusió fraternal entre els pobles pugui aportar cap mena de benefici col·lectiu, sinó que la defineix com a una hipòtesis “desacreditada” i “impròpia d'aquest segle”.
D'altra banda, promou la robotització de l'ésser humà quan parla de la creació de l'home mecànic, lliure del “dolor moral, la bondat, latendresa i l'amor” i per tant “inhumà, cruel i agressiu” és a dir, proposa deixar de banda l'individu de carn i óssos i tots els sentiments, tant positius com negatius, que li són propis per deixar pas a les màquines, la velocitat i la producció com a únic mitjà de subsistència. En aquest sentit, fa esment a la necessitat que l'home se senti identificat amb el motor, amb les disciplines mecàniques a fique no comprengui més que la voluptuositat, el perill i l'heroïsme quotidià. Per a preparar aquesta compenetració de l'home amb la màquina, tant necessària i tant profundament ignorada segons el seu parer, Marinetti proposa com a imprescindible reduir la necessitat d'afecte en les persones, a fi de procedir a la seva conversió en l'home de ferro, dur i inclement, que prediquen. És per això quel'exaltació a la màquina i al conflicte bèlic estan íntimament relacionats, ja que l'humanitat necessita de la guerra per a purificar-se de tot allò que li és perniciós per a la prosperitat de la nació i, d'altra banda, per a que l'home sigui capaç de comportar-se com un perfecte matador li cal deixar les emocions, les pors, els afectes de banda i endurir-se fins al punt d'assimilar-se a una màquina.El propòsit final d'aquest estat és el de fer sobresortir la ètnia italiana per sobre de totes les altres a través dels ents que conformen la seva població com a única maquinària militar. Aquesta mena d'higiene bèlica serviria per a “centuplicar la força innovadora de la raça italiana”. Així, els signants del manifest afirmen veure la guerra com el mòvil de les seves vides, com el seu anhel mésfervent i la seva única esperança d'acabar amb els morts que “obstrueixen el camí”.
Tal com hem vist, doncs, el Manifest Futurista abarcà tant l'àmbit de la literatura com el de la política d'una manera paral·lela i irresoluble; pel que fa al primer espai, el moviment proposa una ruptura de la sintàxis deixant de banda els nexes i la puntuació a favor dels verbs en infinitiu, els signes matemàticsi musicals, i la paraula lliure. D'aquesta manera s'aconsegueix transmetre una sensació d'agilitat, dinamisme i eficàcia, a l'hora que es depura el text de tota mena d'emoció individual, de subjectivitat, a fi de crear un estil eqüànime i comú. La imatge dinàmica i veloç, doncs, preval sobre el sentiment, el qual queda totalment exiliat dels poemes i escrits posteriors que duen a terme Marinettii els seus seguidors. Per a obtenir aquest efecte els autors desterren l'ús de l'adjectiu i l'adverbi, fent tot el possible per a plasmar sobre el paper la relació d'identitat existent entre objectes i, encara més, entre la cosa i l'dea visual. Per a assolir aquest resultat utilitzaran l'analogia, unint les paraules que en el seu pensament representin una mateixa idea de manera que el segon...