el gat

EL GAT
El gat o moix (Felis silvestris catus) és un petit mamífer carnívor domèstic. Ha conviscut amb els humans des de fa com a mínim 3.500 anys, però possiblement des de fa fins a 9.500 anys.
El nom d'aquest animal en moltes llengües europees (gat, cat, chat, gatto, gato, Katze,katt, kat, etc.) deriva del mot llatí vulgar cattus,que es refereix específicament als gats domèstics (encontraposició als gats salvatges, anomenats felis en llatí). Hi ha desenes de races de gats, algunes de les quals manquen de pèl o de cua a causa de mutacions genètiques. Poden tenir el pelatge de molts colors diferents. Els gats sóndepredadors hàbils que poden caçar més de mil animals diferents. Entenen conceptes complexos i se'ls pot ensenyar a manipular mecanismes senzills, com ara panys. Es comuniquenamb miols, gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament un centenar devocalitzacions diferents, a més del llenguatge corporal.
El gat és un dels animals de companyia més populars. Es calcula que hi ha uns 600 milions de gats domèstics arreu del món. Es creu que el seu avantpassat immediat és el gat salvatge africà (Felis silvestris lybica). Fins a principis del segle XXI, la teoria més estesa eraque el gat havia estat domesticat a l'Antic Egipte, on era un animal sagrat,però el 2007 un estudi revelà que els gats domèstics descendeixen probablement d'un grup d'almenys cinc gats salvatges africans que s'autodomesticaren vers el 8000 aC a l'Orient Pròxim.
Els gats solen pesar entre 2,5 i 7 kg, però algunes races de gats com els Ragdoll i elsMaine coon poden sobrepassar els 11,3 kg. Hi hahagut gats sobrealimentats que han superat el pes de 23 kg. D'altra banda, també es coneixen casos de gats extremament petits (menys de 1.800 g).El gat més gras, el pes del qual es reconegué oficialment, pesava 21,297 kg. El sobrepès és perjudicial pels gats i s'ha d'evitar per mitjà d'unadieta equilibrada i exercici físic, especialment en els que no surten de casa.
Els gats domèstics viuengeneralment entre catorze i vint anys. L'exemplar més vell conegut arribà a l'edat de trenta-sis anys. Tendeixen a viure més temps si se'ls limita les sortides a l'exterior, cosa que redueix el risc de lesions produïdes per baralles amb altres gats o per accidents, així com l'exposició a diverses malalties. Un altre factor que contribueix a la longevitat és l'esterilització, que redueix el riscde càncer testicular o d'ovari. Les femelles esterilitzades abans de la primera ventrada tenen menys possibilitats de patir càncer de mama. Els gats de carrer que viuen en ambients urbans solen viure dos anys o menys. Si se'ls manté en colònies, poden viure molts més anys; el gat de carrer més vell conegut, anomenat Mark, arribà a l'edat de vint-i-sis anys sota la cura de l'associació britànica CatsProtection.
Com la majoria de felins, els gats tenen una agilitat extraordinària en relació amb la seva proporció entre mida i pes. S'han observat salts de més de 3,5 metres d'alçada, així com salts de més o menys la mateixa longitud sense més esforç que una contracció de les potes posteriors per aconseguir l'impuls necessari. Els gats utilitzen les urpes per escalar i les afilen contra superfícies tovesi accessibles, com ara arbres, mobles, catifes o sofàs.

Esquelet
Els gats tenen set vèrtebres cervicals, tretze vèrtrebres toràciques (dotze en els humans), set vèrtebres lumbars (cinc en els humans), tres vèrtebres sacres (cinc en els humans, que en faciliten la postura bípeda); i, excepte en el cas dels gats manx, vint-i-dues o vint-i-tres vèrtebres caudals (entre tres i cinc en els humans,fusionades en un còccix intern). En comparació amb els humans, els gats tenen una gran mobilitat i flexibilitat de la columna vertebral gràcies a les vèrtebres lumbars i toràciques addicionals. Les vèrtebres caudals formen la cua, que s'utilitza com a contrapès al cos pels moviments ràpids. Els gats també tenen les clavícules mòbils, cosa que els permet de fer passar el cos per qualsevol...