El gener

La Constitució espanyola: les raons del no
1. Què és una constitució
L’aprovació d’una nova Constitució en un Estat capitalista és un element clau de la culminació d’un canvi en les formes de dominació de classe, produït per la impossibilitat, per part de la classe dominant, de mantenir el poder amb les velles formes. La Constitució és la llei que fonamenta les altres lleis, que es desenvolupaen normatives complementàries, el conjunt de les quals delimita jurídicament la vida política de l’Estat.
En el cas de l’Estat espanyol, la Constitució serà l’expressió jurídica d’aquest nou model d’Estat capitalista, del qual la burgesia ha necessitat dotar-se perquè el franquisme ja no li servia per a mantenir amb garanties la seva dominació.
Un text constitucional, per tant, no és bàsicamentni decisivament el resultat de l’equilibri de les forces parlamentàries, sinó que és fonamentalment el resultat d’un nou equilibri de forces entre les classes dominants i les classes dominades i entre les nacions de l’Estat, com a resultat d’una confrontació d’interessos oposats.
El text constitucional respon a les necessitats d’organització de l’aparell de l’Estat que té la classe dominant perfer front a la profunda crisi no solament econòmica sinó global de la societat capitalista i a l’augment previsible de la lluita de masses anticapitalista. En aquest període històric de crisi del model de desenvolupament capitalista, és també l’expressió jurídica de les necessitats d’acumulació del capital.
L’objectiu de la classe dominant en aquesta confrontació és limitar al màxim les llibertatsde les classes dominades, deixar el més ampli “marge a l’arbitrarietat del poder, i posar els més grans obstacles a possibles mesures de transformació econòmica i social. És a dir, reforçar i consolidar el seu Estat. Cedint solament allò que és imprescindible, per tal de mantenir el poder.
Per a les classes dominades, en canvi, es tracta de garantir les llibertats fonamentals, posar els màximslímits a l’arbitrarietat del poder i limitar al màxim els possibles obstacles jurídics que podrien impedir en un moment polític favorable l’adopció de mesures de la formació econòmica i social. En definitiva, debilitar al màxim l’Estat burgès.
Una Constitució pot ser fruit o no d’un pacte polític entre els representants de la classe dominant i les oprimides, però sempre serà una Constitució declasse, perquè en això, com en tot el que fa referència a la vida política, no hi ha neutralitat possible. El que caracteritza la Constitució que se’ns presenta a aprovació no és tant que sigui pactada o no, sinó que ha estat la classe dominant la que ha dirigit i controlat aquest procés de canvi, i ha imposat per tant les condicions fonamentals d’aquest pacte, davant la renúncia per part del’esquerra a defensar i mantenir una posició de classe en el curs d’aquest procés.
A la vegada, la Constitució acompleix una funció ideològica. Mitjançant els principis jurídics constitucionals formals de la sobirania popular i de la igualtat de tots davant la llei, en un Estat capitalista, la burgesia dominant pretén presentar aquest Estat com a universal, com un Estat de tots. Així, eleva l’Estat a lacategoria del que anomena «Estat social i democràtic de dret», i qualifica la seva funció repressiva, com a «garantia de l’ordre constitucional».
El caràcter de classe de l’Estat, en aquestes condicions, es fa menys evident no tan sols per la complexa articulació de la societat en institucions i poders diversos, sinó fonamentalment per la integració de les organitzacions de la classe obrera i altresclasses oprimides (partits, sindicats…) en l’aparell de l’Estat. La societat capitalista avançada permet presentar la realitat social com a «interès comú», del qual participen i el qual estan obligats a defensar tots els sectors socials tant burgesos com populars. Aquest suposat «interès comú» és el que a nivell constitucional es concreta en el principi de la, «sobirania popular», i a nivell...