el govierno de la segunda republica

1-Definició de les tres etapes del govern de la Segona República: Emmarca i defineix els tres períodes polítics en què es pot dividir el govern de la Segona República, que estudiem en aquest lliurament.
En primer lloc els adveniments que fan que es desemboqui en la proclamació de l segona república son:
- Dimissió de Primo de Rivera (28 de gener de 1930) - Impopularitat d’Alfons XIIIexcessivament lligat a Primo de Rivera - Unitat a les forces antidinàstiques. - Govern del general Berenguer. Gran conflictivitat social. Vaga general. Insurrecció militar a Jaca. - Govern d’Aznar. Convocatòria d’eleccions municipals pel 12 d’abril de 1931 - Victòria republicana a les principals ciutats.
Els tres períodes són:
El govern provisional i el bienni reformista (1931-1933) On es forma ungovern de coalició provisional liderat per Niceto Alcala Zamora i les seves primeres mesures son:
- Jornada laboral de 8 hores.
- Projecte de reforma agrària.
- Reformes a l’exèrcit.
- Ampliació del nombre de mestres i augment dels seus sous.
- Supressió de l’obligatorietat de l’ensenyament religiós.
- Convocatòria d’eleccions legislatives per al dia 28 de juny.
Amb la victòria de lacoalició republicanosocialista sent president Alcalà Zamora i cap de govern Manuel Azaña.
Tot això emmarcat en un clima de tensió per els problemes a Catalunya ( victòria de E.R.C.,proclamació de la república catalana, i establiment de la generalitat),problemes amb l’església oposició d’empresaris i propietaris agrícoles (reformes socials i al camp) i les primeres vagues i mobilitzacions de jornalers.El bienni conservador o negre (1934-1936) Derrota de les forces d’esquerra amb els resultats favorables del PRR i el suport del CEDA es forma un govern radical presidit per Lerroux .Es limiten totes les reformes fetes per l’anterior govern, la política conservadora provocà la protesta dels sectors d’esquerra i es radicalitzen les posicions.
Vagues de jornalers (juny de 1934) i vaga generalrevolucionària (octubre de 1934). Situació internacional d’irresistible ascens del feixisme i temor a l’extrema dreta espanyola. L’entrada de la CEDA al govern de Lerroux (octubre de 1934) disparà la insurrecció de l’esquerra.
Revolucions a Astúries i a Catalunya.
EL FRONT POPULAR (febrer-juliol de 1936).
Desprès de les eleccions de febrer del 36 i amb la victòria del front popular ( Republicansd’esquerra , PSOE, PCE I POUM).Es torna ha formar un govern d’esquerres presidit per Azaña destituint a Alcalà Zamora.Es torna ha restablí l’Estatut de Catalunya,es concedí una amnistia als represaliats pels fets d’octubre, es tornà a posar en vigor la Llei de Reforma Agrària.
Es radicalitza la vida política,Largo Caballero des del PSOE optà per la via revolucionària,Falange i les JONS creixenràpidament (empresonats els seus líders). Violència a les zones agrícoles del sud de la Península, crema de convents.,assassinats polítics: Tinent del Castilla i J. Calvo Sotelo
A partir de març primeres conspiracions militars (UME) per preparar un aixecament militar. El govern allunyà als militars sospitosos: Goded a Mallorca, Mola a Navarra, Franco a les Canàries. Mola preparà el cop per finalsde juliol però l’assassinat de Calvo Sotelo accelerà els esdeveniments. Entre el 17 i el 19 de juliol es va produir el cop d’estat militar que derivà ràpidament en guerra civil.
2-Situació del partits monàrquics després de la caiguda de Primo de Rivera: Explica per quina causa, un cop caiguda la Dictadura de Primo de Rivera, no fou possible retornar al règim constitucional de la Restauració. 
Lasituació dels partits monàrquics va quedar deteriorada perquè confiaven en el sistema de cacics al camp, però a les ciutats dominaven els partits del pacte de Sant Sebastià . El dia 12 d'abril de 1931 el poble va ser convocat a les urnes. Hi van acudí un 66,5% dels homes censats. A partir del 13 d'abril es van començar a conèixer els resultats. Els republicans guanyaren a 45 de les 50 ciutats....