El gran dictador

EL GRAN DICTADOR
FITX TÈCNICA:
Dirección: Charles Chaplin
Producció: Charles Chaplin
Guió: Charles Chaplin
Música: Charlie Chaplin
Meredith Willson
Fotografía: Karl Struss
Roland Totheroh
Protagonistes: Charles Chaplin
Paulette Goddard
Jack Oakie
Dates i xifres
Pais: Estats Units
Dat d’estrea: 1940
Genere: comedia dramàtica
Duració: 124 min.
Idioma original: Anglès
CompanyiesDistribució: United Artist
Pressupost: 2.000.000 US$
Valoracions
IMBd:
Filmaffinity:

CONTEXT HISTÓRIC:
L’any 1938, quan Chaplin va concebre The Great Dictator, els totalitarismes europeus tant el nazi i feixista, com el stalinista conformaven una autentica amenaça a la estabilitat i a la pau d’Europa. Tanmateix la Guerra Civil espanyola es trobava en ple auge quan Chaplin va escriure elguió de 300 pàgines i va decidir iniciar el rodatge del film en qüestió. La intencionalitat era plasmar una realitat propera que posaria en perill la pau del mon, així mitjançant el film volia fer una crítica als règims totalitaris.
La realització del film va ser coneguda per la opinió mundial ja que Chaplin mitjançant la seva pelicula Tiempos modernos de l’any 1935 havia propiciat una enormepolèmica de denuncia social i política. Amb la pel·lícula que ens ocupa Chaplin fa una forta sàtira contra Hitler i Mussolini. En conseqüència va suportar tota classe de pressions tant del EEUU com de l’exterior  per avortar els seu film. Alemanya va amenaçar de tancar la entrada de tota la filmografia americana. Malgrat tot Chaplin va portar a terme el seu propòsit.
Al mes de març de 1940 desprèsde 168 dies de rodatge la seva pel·lícula va quedar a punt d’estrenar. En una entrevista al The New York Times, Chapplin va manifestar: “Los pesimistas dicen que puedo fracasar, que los dictadores ya no son cómicos, que el mal es demasiado serio. Eso es erróneo. Si hay algo que yo sé, es que el Poder es sensible al ridículo. Cuanto más grande se hace un individuo, con más fuerza le golpeará larisa” (Cit. Per José María Caparrós, 100 películas sobre História Contemporanea vers Alsina Thevenet a Chaplin. Todo sobre un mito).
Contra tot pronòstic el resultat va ser contundent. L’obra va desenfrenar una polèmica arreu del mon. A Espanya, per exemple, no es va poder estrenar fins desprès de la mort de Franco.
 “La película, que además combatía las tesis aislacionistas, poseyó un caràcter“profético”: cuando la Unión Soviética pactaba con Hitler y los ejercitos alemanes dominaban Europa…Chaplin cantaba y luchaba através del arte cinematográfico por la libertad”. (José María Caparrós).








ARGUMENT:
Al final de la Primera Guerra Mundial, un soldat de l'exèrcit de Tomania, per salvar la vida de l'oficial Schultz en el seu avió, sofreix un accident i perd la memòria, i romanen un hospital durant anys. Quan, encara amnèsic, escapa de l'hospital, torna a la seva ciutat, on obre de nou la seva antiga barberia situada al gueto. Els temps han canviat. El país és governat pel dictador Astolfo Hynkel, i existeix una brutal persecució contra els jueus.
Una de les joves del gueto, la bella Hannah, defensa el barber quan és acorralat per membres de les forces de seguretat deHynkel. Ambdós s'enamoren i han de sofrir les vexacions de la dictadura, encara que tenen el respir de la protecció de Schultz, que reconeix el barber, i d'un curt període de pau amb els jueus mentre Hynkel tracta d'aconseguir finançament d'un banquer jueu per a les seves ambicions de dominació global.
La negativa, per part del banquer jueu, a concedir el préstec motiva la represa de l'opressióen el gueto. Schultz cau en desgràcia perquè s'encara amb el dictador per la seva falta d'humanitat i ha d'amagar-se amb els jueus. La persecució fa que el barber i Schultz siguin enviats a un camp de concentració.
Hynkel decideix envair Osterlich, però la intromissió del líder de Bacteria, Benzino Napaloni, l'obliga a convidar-lo i ser diplomàtic, diplomàcia que desemboca en una ridícula...