El grito de la gaviota

El grito de la Gaviota
2011
Alba Fernández Linares
Professora: Pepa Cumplido
27/01/2011

RESENCIÓ DEL LLIBRE
1. Fitxa bibliogràfica:
Laborit, Emmanuelle. El grito de la gaviota
Ed. Seix Barral, S.A.

2. Resum argumental:
Aquest llibre esta escrit per la mateixa protagonista; Emmanuelle Laborit, on explica el relat de la seva vida, una vida que va començar en una infància moltdifícil, buida de sorolls i de paraules a causa de la falta d’audició que patia.
Emmanuelle Laborita va néixer en una família plena de suport, consideració i acceptació per la problemàtica que ella tenia al damunt.
La seva família no va comprendre de seguida que la seva filla era sorda, la van considerar bona perquè reia, plorava, balbotejava, es divertia com els altres nadons.
Els seus parespensaven que tenien una filla molt tranquil·la ja que no es queixava quan dormia en la habitació al costat del saló on la música sonava a un volum màxim totes les nits de festa, també girava el cap quan alguna porta es tancava, no sabien ni s’imaginaven que Emmanuelle notava les vibracions per el terra sobre el que jugava i per els desplaçaments de l’aire.
Va anant passant el temps i ja nosabien que pensar, a vegades pensaven que era sorda altres no.. van visitar diversos especialistes per que no volien creure al principi que Emmanuelle era realment sorda profunda.

Van acabant acceptant-lo i fent tot el que estigues en les seves mans per ajudar a la seva filla en tot lo possible, el primer especialista que els hi va dir que Emmanuelle era sorda, els hi va dir que parlaria amb eltemps i que tenien que ficar-li un aparell, una reeducació ortotònica precoç i sobretot li van aconsellar que no es relacionessin amb adults sords i que no intentessin ensenyar-li el llenguatge amb gestos.
Emmanulle va aprendre algunes paraules a l’escola, com li van recomanar els metges però realment no es sentia realitzada, l’hi costava molt pronunciar les paraules, ho feia notant les vibracionsamb la mà al damunt de la gola d’una altra persona i imitant les posicions dels llavis del demés.
Emmanulle va fer un nucli molt fort amb la seva mare, es van aconseguir comunicar a través d’uns gestos inventats per elles dues.
En canvi amb el pare tenien mes separació, contra mes fort era el nucli amb la mare mes distancia es feia amb el pare.
El pare preocupat per la seva filla, per que voliatindre una comunicació, una relació d’alguna manera, va buscar informació, va demanar ajuda que no fos la dels especialistes que li deien que tenia que parlar i que no es relaciones amb sords ni aprengués el llenguatge de signes, llavors va trobar un futur per la seva filla, per la radio va escoltar a un sord que s’expressava i això es el que el va fer veure que la seva filla també ho podria fer.Un sord que s’expressava sense cap problema a través d’un llenguatge ple de signes, una parla silenciosa, un llenguatge que es transmetia a través de l’espai amb les mans, amb l’expressió de les mans i de la cara.
Llavors descobreix que aquest home sord, va estudiar a la Universidad de Gallaudet, en Estats Units, i que aquesta universitat estava reservada per als sords, “el món dels sords”.Això va ser un shock molt fort per el pare, això li va omplir de alegria però de ràbia al mateix temps ja que va descobrir que tots els metges i especialistes li donaven eleccions mínimes i contraries al que ell esperava de la seva filla dient-li que el llenguatge parlat seria l’única sortida de l’aïllament i sense mencionar res sobre el llenguatge de signes.
Això va ser la solució per a la sevafilla, el pare no es va a parar a pensar, portaria a la seva filla d’immediat a Vicennes, a prop de París para intentar el experimento.
A Vicennes només van anar Emmanuelle i el seu pare, ja que la mare estava esperant un segon fill.
Vicennes es tracta d’un “taller de comunicació pares-fills”, es mostren i s’ensenyen els signes als fills mentre que els pares observen i aprenen al mateix...