El habla de estilo materno

percepció de la parla en els bebès
Primeres teories sobre la parla d’estil matern

Alumne: Laia Velado
Assignatura: Bases i Inicis del Desenvolupament
Curs: 2008-2009
Professora: Magda Rivero
Grup: M1
I. Contingut i objectius del treball

En aquest treball presento de forma concisa algunes de les primeres teories que van sorgir en torn al tema de la parla d’estil matern jaque penso que aquesta és una bona manera de fer una primera aproximació al assumpte. També, la realització d’aquesta activitat m’ha donat la oportunitat d’aprofundir una mica més en una qüestió que em resulta molt interessant.

II. Primeres teories sobre la parla d’estil matern

Tal i com han exposat Garton i Pratt (1991), els primers estudis, com podrien ser Snow, 1972 i Cross, 1975,van ser impulsats per una presa de consciència de que potser la naturalesa de la parla materna estaria facilitant el desenvolupament del llenguatge del nen. Així, les investigacions inicials en aquesta àrea van intentar descriure les característiques del imput de parla materna i correlacionar aquestes amb l’eventual desenvolupament dels patrons lingüístics del nen.
En l’actualitat estààmpliament acceptat que la naturalesa de les interaccions entre les mares i els nens que estan en període inicial del desenvolupament del llenguatge és diferent a la de les interaccions adult-adult, no solament perquè varia el contingut de la interacció, sinó també perquè el tipus de parla i la forma del llenguatge són diferents. Els investigadors pioners en aquesta línia van denominar a aquestesvariacions sistemàtiques de la parla d’estil matern o llenguatge bebè.
Aquest últim “es caracteritza sobretot per l’ús d’un vocabulari ‘bebè’, com paraules amb reduplicació sil·làbica. També existeix una tendència a no utilitzar pronoms personals, sinó els noms i els pronoms de forma especial (‘Ara la mama va a preparar l’esmorzar al nen’, en lloc de la formula més corrent ‘Ara vaig apreparar l’esmorzar’). Aquestes característiques del llenguatge bebè també s’aprecien en la parla d’estil matern, però aquesta inclou modificacions addicionals de la parla adulta normal: oracions molt curtes i, encara que el·líptiques, normalment gramaticals i emeses molt clarament”. (Garton i Pratt, 1991, p. 43-44).
Existeix un ampli consens entre els investigadors sobre les característiques del’imput dirigit al nen i el fet de que aquest no és erroni. La parla materna és estructuralment més simple en quant a la forma que la parla adulta i presenta una tendència a parlar del aquí i ara, tant en termes especials com temporals.
És raonable considerar que la parla materna constitueix el principal imput lingüístic dirigit al nen. També, és justificable afirmar que té alguna influènciasobre els processos d’adquisició i aprenentatge. Les descripcions de l’imput de parla materna són raonablement consistents entre els diferents estudis i existeixen algunes implicacions importants d’aquestes investigacions, com assenyala Goldstein (1988).
En primer lloc, l’imput lingüístic dirigit als nens petits és prolongat i continu, el que suggeriria que el procés d’adquisició delllenguatge es dona gradualment. Això suscita la qüestió dels canvis en l’imput de parla dirigit al nens. Els cuidadors varien la naturalesa i l’abast de les seves modificacions depenent de l’edat del nen i, per tant, en funció de l’increment de les seves capacitats lingüístiques?
Cross (1979; citat en Garton i Pratt, 1991) va argumentar que hem de considerar l’ adquisició del llenguatge com unprocés interactiu, incorporant la naturalesa canviant de les estratègies d’aprenentatge del nen i la naturalesa possiblement variable del patró d’interacció mare (o pare)–fill i del imput lingüístic subministrat. Cross va examinar aquest punt estudiant els ajustos de la parla materna en relació a les capacitats lingüístiques del nen, qui estava aprenent el llenguatge. No solament és important...