El hambre en el mundo

La res pública o cosa pública és una expressió llatina que fa referència a l’Estat i al sector públic. Durant l’Imperi Romà va ser un concepte ben integrat i aplicat en molts casos. Fa palès d’aixòJosep M. Salrach en el segon capítol del llibre la Fam al Món: present i futur.
Durant les caresties, que no ganes, i crisis de subsistència que van afectar a l’Imperi durant els últims anys abans dela nostra era i a principis d’aquesta, Salrach mostra molt bé la diferència física, social i econòmica entre l’espai rural i l’urbà i ressalta la preocupació romana per la seva ciutat capital, que enaquells moments la formaven al voltant d’un milió d’habitants.
Com fer possible, des d’una acció estatal, l’intent de pal.liar aquestes crisis? Cal tenir en compte que la majoria dels habitantsurbans eren purs consumidors i no productors. Com fer que tota aquesta massa de gent no passi gana?
Tal i com mostra Salrach al llarg del capítol, sembla ser que la gana, existent des dels temps mésremots, sense obviar el pes de les conseqüències negatives ha permès que, seguit per la necessitat, l’home evolucionés i inventés nous mètodes per sobreviure a la fam. És així com, 10.000 anys enrere,comenta Salrach, les societats primitives van passar de ser caçadors-recolectors a agro-ganaders “buscant la millor forma d’estabilitzar i assegurar els mitjans de subsistència”
Per assegurar lasubsistència de la ciutat de Roma , August va crear la prefectura de la annonna. Gràcies a aquesta creació, es va poder importar gra d’altres llocs fora d’Itàlia, com Sicília o Grècia, es va poder vendrealiments a un preu inferior al del mercat, mantenir les reserves per futures caresties i,fins i tot, duu a terme distribucions gratuïtes, tot i que, segons indica l’autor, aquesta pràctica era bastantexcepcional.
Aquestes accions governamentals demostren que, si més no, els mandataris romans tenien un cert sentit de la responsabilitat, que no de culpabilitat (la culpa requeia en la natura,...