El hombre en busca de sentido

Introducció: Un psicólogo en un campo de concentración
L’objectiu que tenia en ment Victor Frankl al escriure aquesta obra no fou relatar els actes
heroics d’alguns presoners o centrar-se en els presoners famosos. El seu objectiu en escriure
aquest llibre va ser més aviat explicar les experiències del presoner mitjà, del presoner
estàndard. Com aquests presoners s’enfrontaven a la vida.Per fer-ho, Frankl, com a psicòleg,
intenta distanciar-se del jutjar afectivament i adquireix una visió d’observador per plantejar
com passen aquests fets. Però tot i així, Frankl expressa que no pot allunyar-se del tot del
subjectivisme ja que sinó no seria un relat realment complet.
Primera fase: Internamiento en el campo
La primera de les tres fases que el presoner comú sofreix és la del’internament en el camp i
les seves reaccions, la primera de les quals és de shock agut i intens. Els futurs presoners tenen
esperances de ser portats a una fàbrica de municions però la seva moral cau a terra quan
descobreixen on van realment: a Auschwitz. La primera visió del camp de concentració no
podria ser més dolorosa, però encara tenen esperances, ja que veuen presoners ben
alimentats.Aquesta sobtada esperança no és més que una falsa esperança que el cos crea com
a última defensa abans del desastre. Després d’arribar es produeix un procés de selecció on es
fa una tria dels presoners útils i dels inútils per a treballar. Aquests últims són directament
enviats a les cambres de gas. Aproximadament el 10% és escollit per a treballar i a Frankl se li
presenta el primer fetafortunat, de poc que no és enviat a les cambres de gas.
Un cop escollits, se’ls prepara per a la seva futura vida. Els hi prenien totes les seves
pertinències i són afaitats. Frankl intenta conservar el seu manuscrit, però li és pres. Així doncs,
es produeix l’existència despullada on els presoners queden deslligats de tota la seva anterior
vida de cop.
Una altre reacció típica del presoners és la dela curiositat, que passarà? Com acabaran? Això li
porta a Frankl descobrir fins a quins extrems és portat l’ésser humà i com aquests fets porten a
un enduriment físic del presoner. Una altre reacció es la de voler suïcidar-se tirant-se a
l’alambrada, però no resulta massa coherent, ja que els presoners perden por a la mort i
adopten una mena de indiferència davant d’ella. Totes aquestesreaccions resulten normals, ja
que encara que siguin reaccions anormals les reaccions anormals constitueixen un
comportament normal en una situació extrema.

2

Segunda fase: La vida en el campo
En aquesta part del llibre Frankl ens explica com és la vida dins del camp de concentració. La
reacció més característica del presoner al camp de concentració és l’apatia, que ràpidament
apareix.L’apatia és un sistema de defensa que els ajuda a allunyar-se una mica de la realitat,
davant els maltractaments molt sovint dels kapos.
Aquest maltractament fa que els presoners “rebaixin” la seva condició d’éssers humans i
s’assemblin més a animals que a persones. Les seves necessitats són reduïdes a nivells
primitius: les seves preocupacions són únicament menjar i supervivència. El sexe no els hidesperta cap interès, però sí la política i religió.
Frankl intenta refugiar-se al seu interior per a no sofrir tant i ho aconsegueix imaginant-se la
seva dona i intentat escriure el seu manuscrit que li van prendre al seu primer dia. Aixo l’ajuda
a poder suportar els mals que dia a dia té.
Frankl ens relata com els punt de vista canvien. Els presoner, al estar en tan incessants
penúriess’acontenten amb les coses més petites que els hi fa el dia a dia un poc menys difícil.
També explica com els presoners són meravellats per la natura, cosa que resulta una paradoxa.
A ell li traslladen a Dachau, un camp més petit on no hi ha mètodes de mort massiva. Ens
explica que allà fa de metge i ha aconseguit anar allà gràcies a un seguit de fets fortuïts i
gràcies a la seva tàctica...