El Hombre En Busca De Sentido Treball Individual
Páginas: 8 (1821 palabras)
Publicado: 26 de marzo de 2015
LA LECTURA I COMPRENSIÓ D’UN LLIBRE
Persona, cultura, religió i valors
Facultat de psicologia, ciències de l’esport i de l’educació. Blanquerna.
EL HOMBRE EN BUSCA DE SENTIDO
VIKTOR E.
FRANKL
Anna Tobarra Guillén
25. 03. 15
Mar Galceran Peiro
Índex
Introducció…………………………………………………………………………………………...2
Primera fase:
INTERNAMENT EN EL CAMP…………………………………………………....2
Segona fase:
LA VIDA EN EL CAMP
……………………………………………………………..3
Tercera fase:
DESPRÉS DE LA ALLIBERACIÓ
………………………………………………....4
Conclusió……………………………………………………………………………………………..5
Biografia……………………………………………………………………………………………....5
1
Introducció
Aquest llibre l’escriu un psicòleg d’un camp de concentració Viktor Frankl; explica com va
viure ell juntament amb els seus companys presoners l’estada als camps de concentració
nazi durant l’antiga Alemanya en la segona guerra mundial. Tot i que al començament ens
diu que no vol explicar els moments que van haver de viure, sinó que se’ns mostra com un
home pot sobreviure a condicions infrahumanes.
● Primera fase:
INTERNAMENT EN EL CAMP
El tema que predomina en aquesta part és l’estat de
“shock”
. En aquesta fase els presoners
tenen il∙lusió tot i no saber els dies que passarien amb vida i salut en Auschwitz; les galtes
dels SS i els seus rostres els donaven força:
“
En
psicología
,
existe
un
estado
de
ánimo
llamado
"La
ilusión
del indulto
" en la que el
condenado
a
muerte
a punto
de morir,
concibe
la
ilusión en la que
sería
indultado
.
”
El mateix passava als presoners, que s’aferraven a
l’esperança. Tot començava amb la primera selecció, segons el lloc on els enviessin estarien
condemnats a treballs forçosos o, al contrari, els que marxarien al camp d’extermini per estar
malalts o tenir dificultats per treballar, reflecteix la dimensió de corporalitat on el cos es defineix com objecte i instrument. A l’autor li va tocar anar al grup dels que treballarien i per
tant seria enviat a la sala de desinfecció, despullats i sense els objectes personals, havent
d’afaitar
se
tot el cos s’havien de dutxar. A l'haver perdut totes les pertinences només els hi
quedava perdre la vida i van recórrer a la burla i l’humor cap a aquella situació denigrant; tenien curiositat per saber que més els hi passaria. Havien perdut tota la llibertat i com diuen
els articles 1, 2 i 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans:
“
Tots els éssers humans
neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal
mantenirse entre ells amb esperit de fraternitat
”
;
“
Qualsevol persona pot prevalerse de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça,
de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o
social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap
distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com
si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació
de sobirania
”
;
“
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona”.
En la primera fase del
“shock”
, no temien a la mort, ni tan sols per les càmeres de gas, ja que
això els hi estalviava el fet de suïcidar
se i pensar com ferho.
2
● Segona fase:
LA VIDA EN EL CAMP
Els temes que predominen en aquesta part són l’apatia, la falta d’emocions i sentiments: ara
ja no els hi impactava veure o escoltar com cridava un company perquè rebia cops d’un nazi
o com enviaven a jueus als camps d’extermini en contra de la seva voluntat violant així ...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.