"El hombre que confundió a su mujer con un sombrero" análisis casos

CAS 1: “L’HOME QUE VA CONFONDRE LA SEVA DONA AMB UN BARRET”
Un cas de dèficit propioceptiu
El pacient d’aquest cas, el senyor P., té un agnòsia visual a l’hemisferi dret, que és una incapacitat per reconèixer en conjunt els estímuls visuals.
Els símptomes que presenta són: errors reconeixent les cares de la gent, confusió de persones amb objectes, incapacitat per distingir imatges sensecap detall (ex: un desert)...
Això és provocat per una lesió al lòbul occipital (interpretació d’imatges) o temporal (memòria visual) de l’hemisferi dret del cervell.
El senyor P. va ser capaç de conviure amb el seu trastorn sobretot gràcies a la música, l’art,... que li permetien veure el que el seu cervell era incapaç de processar (cantar una melodia per vestir-se, identificar algú pel timbrede veu...).

CAS 2: “LA DAMA DESENCARNADA”
Un cas de dèficit propioceptiu
En aquest cas, la pacient, Christina, presenta un cas de dèficit propioceptiu; un no reconeixement del propi cos.
Els principals símptomes són: dificultat per mantenir-se dempeus, pèrdua del control de les extremitats sempre que no es mantingui la mirada
fixa en elles, i manca de coordinació i expressió.Christina patia aquestrastorn degut a una polineuritis aguda, que és una condició molt poc comú en què el sistema immunitari ataca els nervis. Aquesta afectava a les arrels sensitives dels nervis cranials i espinals. Així, li va quedar afectat el sentit propioceptiu; aquell que ens permet tenir una consciència i un control del nostre cos.
En aquest cas, el guariment es tracta d’un tractament pal·liatiuque a més a més no és un fàrmac; es basa en la pràctica i no dóna una solució definitiva al problema, sinó que simplement millora els símptomes. Per compensar la manca de propiocepció, Christina va haver de fer totes les seves accions mirant les parts del cos que utilitzava, per així substituir una retroacció inconscient normal que duia a terme la propiocepció per una retroacció inconscient através dels altres sentits: la vista, la oïda. Això, tot i provocar-li un comportament artificiós i controlat, és l’única cosa que li permet fer accions quotidianes amb una mínima normalitat.



CAS 3: “EL HOMBRE QUE SE CAYÓ DE LA CAMA
Un cas d’asomatognòsia
El pacient d’aquest cas té somatognòsia, que és una falta de consciència d’una part del propi cos.
El símptoma principal és un noreconeixement de la seva cama esquerra; creu que es tracta de l’extremitat d’una altra persona que d’alguna manera ha quedat enganxada al seu cos, i que la seva cama ha quedat perduda, ja que no la troba.
Això es deu a una lesió al lòbul parietal posterior de l’hemisferi dret del cervell, encarregat d’interpretar la posició de la part esquerra del cos.
Aquest trastorn no sembla tenir solució, jaque el pacient no reacciona a cap explicació, i per més que mira, no li és possible reconèixer la seva cama.
CAS 4: “MANOS”
Un cas d’agnòsia del desenvolupament

La senyora J., pacient d’aquest cas, pateix una agnòsia del desenvolupament a les mans, que és la incapacitat per reconèixer objectes degut a una manca d’estímuls .
El principal símptoma és la inutilitat de les mans, que esconsideren simples masses de pasta que ni tan sols es senten part de l’individu .
Això es deu a una lesió al lòbul parietal inferior, encarregat d’enviar informació sensorial .
La solució en aquest cas és simple pràctica, ja que al tractar-se d’un trastorn adquirit, amb l’ús és finalment capaç de construir el seu sistema gnòstic, veure les seves mans com a seves i reconèixer i percebre amb elles.CAS 5: “A NIVEL”
Un cas de disfunció vestibular


El senyor MacGregor pateix disfunció al sentit vestibular, que és una anomalia o deficiència en el sentit de l’equilibri.
El símptoma principal és una pèrdua inconscient de l’equilibri del propi cos; és a dir, tenir una posició corporal torta de manera involuntària.
Això és degut a que el senyor MacGregor tenia el síndrome de Parkinson, el...