El home bicentenari - Isaac Asimov



L’HOME BICENTENARI

AUTOR:

Isaac Asimov.


PERSONATGES:

- Andrew (NDR).
- Gerald (el senyor).
- Mandy (la xica).
- George (fill de la xica).
- Paul (fill de George).
- Merton Mansky (robopsicólogo).
- John Feingold (advocat del senyor).
- Chee Li -Hsing (Presidenta de la Comissió per a Ciència i Tecnologia).




ARGUMENT:

El legislador Gerald Martin , va portar acasa un robot model NDR , que va comprar a l'empresa Robots I Homes Mecànics SA La nena de la família el va anomenar Andrew , i amb aquest nom el va identificar tota la família .
El treball del robot consistia a fer les tasques de la llar , però també jugava amb la senyoreta i la nena . Però un dia va demostrar les seves qualitats artístiques, quan a petició de la nena va tallar un petit adorn defusta . Gerald , va quedar sorprès amb la creativitat que el robot tallava la fusta i li va ordenar que llegís llibres sobre disseny de mobles i va ser així que Andrew aprendre a fer mobles amb dissenys exquisits .
Intrigat pel talent que tenia Andrew , Gerald el va portar a l'oficina regional de Robots i Homes Mecànics , per preguntar d'on provenia aquesta creativitat i el robopsicóleg, MertonMansky , no va saber explicar i li va demanar que deixés al robot per estudiar-lo. El senyor es va negar i va tornar a casa amb Andrew .
El robot amb les seves creacions artístiques en fusta , va fer guanyar molts diners a la família Martin . Però com Gerald era un home honest , va dipositar la meitat dels guanys a nom d'Andrew . Amb aquests diners el robot va pagar totes les reformes per manteniractualitzat en robòtica , però va conservar el seu cervell positrónic generalitzat .
Quan va néixer George , Andrew li va demanar la seva llibertat el senyor . Gerald qui ja era un ancià , es va sentir molt ofès per tal petició, però finalment , la nena el va convèncer que li concedís la llibertat al robot . Després el Tribunal Regional , també va ratificar la seva llibertat .
Andrew com robotlliure es va anar a viure sol , però la nena i George el visitaven sovint . En una de les visites George li va explicar que el seu avi estava morint . El robot va anar a acomiadar-se del senyor i aquesta va ser la primera vegada que va contemplar la mort d'un ésser humà .
En el seu afany de semblar-se als humans , Andrew va començar a vestir-se, que no va ser ben vist per la gent . Per aquestmotiu , en una ocasió quan anava a la biblioteca , dos nois es van enutjar , al veure-ho vestit i van intentar destruir-lo, volien ordenar-li que desarmés , però George el va salvar . La nena que ja tenia 83 anys , es va enfadar molt per l'agressió que va patir el robot i li va ordenar a George ia Paul que treballessin perquè s'aprovés una llei que prohibís als humans , donar ordres que causessin danyals robots . Aquesta llei es va aprovar el dia de la mort de la nena .
Quan Andrew tenia cent anys , li va demanar a Paul Martin , que li aconseguís una cita amb el president de Robots i Homes Mecànics . Smythe Robertson , va rebre al robot i aquest el va convèncer perquè els tècnics de l'empresa li substituïssin el seu cos metàl · lic per un cos orgànic ( androide ) , sense reemplaçar el seucervell positrónico generalitzat , que ho feia un robot excepcional i versàtil . Andrew va deixar d'escriure històries sobre robots i es va dedicar a estudiar el seu nou cos androide , ciència a la qual va cridar robobiología .
Mentrestant , l'empresa Robot i Homes Mecànics estaven fabricant ordinadors centrals , és a dir , cervells positrónicos que es comunicaven mitjançant microones amb milers derobots que no tenien cervell . Estaven separant el cervell del cos , influenciats per l'experiència que havien tingut amb Andrew i ja no volien robots que li causessin problemes .
Després de la mort de Paul , l'últim descendent de la família Martin , Andrew disseny una càmera de combustió , que li permetria menjar i respirar i després es va dirigir a parlar amb Alvin Magdescu , el director...