El Impacto De La Globalización

Sessió 8: L’impacte de la globalització sobre identitats nacionals.

El procés de globalització en la societat és sens dubte objecte d’estudi i de controvèrsia per les diferents opinions que genera. Lewellen assegura que la globalització és, juntament amb el postmoderinosme, una de les forces importants que estan transformant l’antropologia política actual. Segons l’autor, “la globalitzaciónestá transformando el poder en otras direcciones, tanto hacia arriba como hacia abajo, hacia instituciones económicas globales tales como el Banco Mundial y el Fondo Monetario Internacional, y hacia nacionalismos, etnicidades e instituciones gubernamentales de ámbito local tales como grupos ecológicos u organizaciones en pro de los derechos de las mujeres. Estos cambios son tan profundos que laantropología política es ya una disciplina diferente a la que fue hace sólo una década y continúa cambiando rápidamente”(Lewellen 2009:271).
Aquest afirmació de Lewellel queda ben palesa en el discurs que va formular Vaclav Havel, president de la República Txeca, en la inauguració de l’any 2000 al FMI i al Banc Mundial: “Una sola civilització global cenyeix el nostre planeta. Amb certesa es pot dirque és la primera vegada que això succeeix en la història de la humanitat”.

És clar doncs que la globalització no només ens afecta des del punt de vista social sinó també des del punt de vista jurídic, econòmic, polític i finalment cultural.
La relació entre globalització i cultura és objecte de debat des de fa molt de temps. La possibilitat que ens ofereixen les noves tecnologies ens permetestar connectats en tot moment i veure en directe què està passant en qualsevol part del món. Això sembla positiu, però hi ha qui pensa que la globalització està diluint les cultures pròpies d’una societat, els costums, les tradicions, imposant un sistema de viure que el sociòleg George Rizter va retratar perfectament en el seu llibre “La macdonalización de la sociedad”. Aquest sistema escaracteritza sobretot per l’eficàcia i explica com la forma de viure, el consum, l’alimentació, l’oci, l’educació, etc... es donen cada cop més de forma “mcdonalitzada”. Converteix el nostre món en un món previsible, que busca la màxima eficàcia i estableix un culte fanàtic a la velocitat i a la rendibilitat.
Així doncs, ens trobem amb la paradoxa de potser no conèixer la història de l’església del nostrepoble però sí saber al moment quin temps fa a Nova Zelanda. Coses de la globalització...

En aquest sentit, Manuel Castells ens diu que “l’oposició entre globalització i identitat està donant forma a les nostres vides”. I és que, és compatible l’efecte de la globalització amb la identitat nacional? Segons Guibernau, “els cosmopolites representen una nova classe lliure dels lligams nacionals idesitjosa d’ultrapassar els límits de les seves comunitats locals i nacionals” (Guibernau 2010: 326). Sembla ser, doncs, que aquesta gent anomenada “cosmopolita” està encantada de viure en un món globalitzat, un món que s’ha convertit en un lloc únic.
Guibernau també ens presenta la identitat cosmopolita com a “fluida, dinàmica, oberta i exclusiva d’una elit selecta”. La expressió “jo sóc ciutadàdel món” és cada cop més freqüent entre aquest sector de gent. Segons la meva opinió, aquesta expressió seria una clara oposició a la identitat. És a dir, si una persona es considera ciutadà d’un “espai” tant ampli, com es pot sentir identificat amb un territori definit com por ser una nació? La mateixa autora entén que “una cultura cosmopolita és una cultura moral, és a dir, un tipus de culturaque supera l’àmbit tradicional de la nació, però també el de les cultures supranacionals emergents, com l’ara incipient cultura europea promoguda per la Unió Europea”. (Guibernau 2010:320).
No és estrany, per tant, que aquesta sigui una de les preocupacions d’alguns governants, que veuen en perill la idiosincràsia de la seva nació. Lewellen fins i tot va més enllà quan afirma que “muchos...