El imperio del conocimiento de rodolfo ii

EL IMPERIO DEL CONOCIMIENTO DE RODOLFO II
(LA GIRAFA DE LOS MEDICI – Y otros relatos sobre los animales exóticos y el poder;
MARINA BELOZERSKAYA)

Ja a cavall dels segles XV i XVI, Baltasar deCastiglione introdueix una idea que germinaria en poc temps en les grans esferes de poder europees, una idea que, en el seu àmbit, trencaria amb la tradició cultural medieval; la idea segons la qual elcavaller (noble) ideal no tan sols ha d'ésser valorat per les seves aptituds militars, sinó que també i sobretot, per les seves capacitats intel·lectuals i el seu amor i protecció envers les arts, laciència i el coneixement. S'anunciava així el naixement de la cultura de les corts, l'immens i complex entramat de relacions, vincles, favors, aspiracions, conspiracions i mecenatges que envoltarienla figura del monarca en tots els regnes del vell continent fins al canvi de paradigma que dugué, alguns segles més tard, la Il·lustració i tot allò que se'n derivà.

Evidentment, sense obviar lasupremacia de la política en el conjunt dels afers que havia de tractar i resoldre el rei, la immensa majoria dels monarques europeus moderns van adquirir aquest rol, van interpretar aquest paper, tot ique alguns ho feren amb molt més entusiasme i dedicació que d'altres (fins i tot, arribant ara sí a obviar el paper central i primordial de la política), i aquest fou el cas de Rodolf II, emperadorsacre germànic entre 1576 i 1612.

I és que en un personatge com aquest, imbuït per naturalesa (per tothom és coneguda l'accentuada endogàmia i els seus efectes patològics en el sí de les famíliesreials de més tradició) d'un caràcter melancòlic i depressiu, vivint la seva vida com a emperador dels cristians en el moment precís en què la mateixa cristianitat és fracturada en dues partsirreconciliables i en guerra, i envoltat dins la seva pròpia cort de múltiples recels, desconfiances i argúcies per part, fins i tot, dels familiars més propers, no es fa estrany doncs, observar com Rodolf...