El Joan Savi

0En aquest cas, us afegeixo una altra rondalla recopilada per Joan Amades. Tal i com us explico al preàmbul de “La Malcreienta”, l’Amades va saber escoltar la veu del passat amb tota la seva riquesa cultural.
EL JOAN SAVI1

Heus ací que una vegada hi havia un marit i una muller molt pobres, molt pobres que tenien més de vint fills i encara n’havien de tenir un altre. Com que no sabien pas combatejar-lo, ni com mantenir-lo, van pensar fer padrí l’alcalde del poble, que era molt ric i no tenia cap fill. L’alcalde s’hi va avenir i va dir que el faria estudiar per metge, perquè ell no gaudia de gaire salut i ningú més podria tenir l’interès per a guarir-lo que tindria el seu fillol. Però heus ací que en comptes de tenir un nen, van tenir una nena, però l’alcalde padrí va dir que res, quevolia que fos metge, i la van fer vestir de noi i en comptes de dir-li Maria, com li van posar quan la van batejar , li dirien Joanet. La van enviar a estudi i li van fer estudiar per metge, i va resultar tan sàvia que va aprendre de fer de metge set vegades més que la resta de tots els altres nois, que li tenien una enveja que li la podien veure. Així que anava a visitar un malalt només amb unamirada ja en tenia prou per a treure’l de la malaltia i fins la gent deia que feia ressuscitar els morts, i de tan sàvia que era li deien en Joan Savi.
Heus ací que un dia el rei va tenir un mal de ventre masclí que es cargolava per damunt del llit com una serp; per més que feien no l’hi podien fer passar amb res. Van cridar els millors metges, senyadors, saludadors, salmaires i bruixots i ningú noli entenia el mal. Tota la gent aconsellava al rei que es fes donar una mirada per en Joan Savi; però com que era tan jove, el rei no li tenia prou confiança, fins que, cansat de cargolar-se i sense saber què fer, el va enviar a cercar i només amb una sola mirada i uns untets que li va receptar, de seguida se li va passar tot el mal.
El rei en restà tan content que el va nomenar el seu metge i vavoler que anés a viure al seu palau i que per res no el deixés ni en peu ni en cama. Com que era una dona vestida d’home, és clar, semblava ésser un minyó molt gallard i molt bonic i totes les dones sentien admiració per ell. Fins la reina se’n va enamorar i li va dir que no, i la reina, enfellonida perquè la va menysprear, cosa que mai cap home no li havia fet, portada per la gelosia va dir alrei que era un vanitós i que havia dit que era tan savi que es veia capaç de tornar la veu a una germana del rei que tenia més de noranta anys i que era muda de tota la vida, i que n’estava tan cert que si no la hi tornava es deixava tallar el cap.
El rei ja tenia en Joan Savi per una llumenera, però no el creia capaç de tornar la paraula a la seva germana, que havien visitat els millors metges, iels millors bruixots i no n’havien tret res. Li va semblar que proposar-se fer-la parlar sense ni haver-la vista mai, i no sabent de què li podia venir l’ésser muda, era com una burla, i això se li va assentar tan malament que va cridar en Joan Savi i li va dir que si no tornava la paraula a la seva germana li faria tallar el cap, tal i com ell mateix havia dit.
El pobre Joan no va saber què fer,i va pensar que, si descobria la reina, el rei no se’l creuria i també li faria tallar el cap per calumniador, i va pensar que, mort per mort, valia més morir per ignorant que per malparlat. I va dir al rei que es comprometia a donar la paraula a la seva germana muda. El rei va enviar a cercar la seva germana, que, per no veure-la i per no disgustar-se cada vegada que l’hauria vista, tenia en uncastell molt lluny de casa del rei.
Així que va arribar, la van portar davant d’en Joan Savi, enmig de la sala millor del palau, on el rei va reunir tota la seva cort i les persones més distingides del palau, per tal que la veiessin com parlava. El pobre Joan, sense saber què fer en veure-la mudeta, se li va encara i li va dir:
-I a tot això que passa, què hi dieu vós?
L a pobra muda no va...