El joc del personatge colectiu

Ressenya

LLIBRE: El gran joc del personatge col·lectiu: Un procediment didàctic globalitzador per l’adquisició d’una segona llengua per immersió a parvulari.

Autora: Mercè Voltas

Desplegament d’habilitats lingüístiques

Jordi Monllor Oltra

Aquest xicotet, però concís llibre, exposa un mètode per a desenvolupar la segona llengua, en aquest cas el català, en un grup d’educacióinfantil que segueix el programa d’immersió. Aquest procediment consisteix en un joc. Un joc simbòlic. La classe representarà que formen part d’un grup característic com son els indis o els barrufets. L’elecció d’aquest grup no es atzarosa, al contrari està especialment determinada per dues opcions. La primera es que el grup ha de aconseguir crear un context que afavorisca valors positius com lasociabilitat, la comunió amb la natura, la col·laboració, etc... La segona, més important, delimitat els personatges col·lectius a aquells que ajuden a completar els objectius d’aprenentatge.

Si en l’etapa d’infantil la classe es basa principalment en l’oral, quan desenvolupem el joc del personatge col·lectiu, encara més. Aquesta activitat presenta una capacitat de contextualització commolt poques ho poden fer, o al menys, durant tant de temps com aquest joc. El fet que el mestre o la mestra passe l’hora explicant una xicoteta historieta sobre indis i fent preguntes als seus alumnes sobre per exemple com continuar l’historia, com parlaven els indis, com eren els seus cavalls, etc, els dona una motivació que, demostradament, els capacita per a aprendre el català(o la llengua de laque es tracte) molt més de pressa. A més a més, el fet que hi haja tanta contextualització obri la porta del següent pas en el camí per a aprendre una L2, la generalització. L’exemple que dona el llibre explica que una frase que sovint apareixia a les histories dels indis era “a la tardor cauen les fulles dels arbres”, i un dia, quan la mestra comentava als seus pupils que sempre hi havia jaquetescaigudes davant la perxa, un dels xiquets va dir: “sempre cauen, com les fulles dels arbres”. Si a aquest xicotet detall li sumen totes les possibilitats que poden les xerrades que es fan mentre es desenvolupa el joc del personatge col·lectiu, trobem que el nivell de contextualització arriba a un nivell òptim.

El joc del personatge col·lectiu ajuda a que el desenvolupament de la parla enla L2 siga més fàcil, gracies a que: La parla està molt contextualitzada i normalment està referida al moment en que es parla, encara que la situació siga imaginaria. Apart, la parla esta reforçada amb la acció: tot el que es diu es duu a terme, travessar el “riu”, escoltar els sorolls, etc. Un altre aspecte que facilita la parla és que els contextos estan molt ritualitzats, per exemple el “Hau”,o preguntar quin temps fa al principi de cada dia, etc. Açò ajuda a que les converses assolisquen un nivell alt de confiança per als xiquets, de manera que aquestos podran posteriorment derivar la conversa al seu gust. de igual manera que el fet que els continguts siguen prou previsibles i les intervencions ràpides ajuda a prendre confiança a l’hora de parlar.

Per a facilitar lesconverses s’empren recursos com utilitzar un vocabulari molt bàsic i progressiu i centrar-se en la capacitat dels xiquets per innovar a l’hora de establir una conversa.

El joc del personatge col·lectiu ofereix la possibilitat de practicar gran quantitat de les tasques que es recomanen al tema 3 de l’assignatura per a practicar la conversa en classe de immersió en infantil:

- La narracióes basa en experiències compartides pels xiquets, en aquest cas, allò que succeeix als indis.

- Constantment s’estan explicant histories de ficció, contes relacionats amb el personatge, una historia desenvolupada pels propis alumnes amb l’ajuda del mestre.

- Quan es parla sobre el que es farà, estem planificant tots els esdeveniments del dia, per exemple, sortir a voltejar el...