El joc

UNITAT 1: El joc
1- Concepte i definició del joc

1.1.1- Caracterísitques del joc

1.1.2.-Classificacions del joc

1.2.-Implicació del joc en les dimensions psicomotrius, afectives, cognitives i socials.

1.3.-El joc a través de la història

1.4.-Teories sobre el joc

1.1.-Concepte i definició de joc.

L’explicació del fenomen del joc en l’home suposa una empresadifícil. En primer lloc, perquè el joc es fon en l’origen de la cultura, i en segon per la interdisciplinarietat del joc.
La realitat del joc s’explica des de diverses ciències i disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia i al pedagogia.
El joc ha estat i és present a llarg de la història de la humanitat. Els infants de totes les cultures i de diverses èpoques han jugat. Tanmateix,des del punt de vista de l’ antropologia cultural s’ha comprovat que el joc infantil, té un caràcter universal, presenta una evolució segons l’edat i té unes característiques segons el context cultural.

El joc és una activitat que apareix de forma natural en els infants i constitueix un manera peculiar de relacionar-se amb l’entorn. És a través del joc que descobreixen les seves possibilitats,aprenen a conèixer el món que els envolta i a interpretar la realitat, assagen conductes socials i assumeixen rols, aprenen regles i, a poc a poc, van regulant el seu comportament, exterioritzen pensaments, descarreguen impulsos i emocions, però també satisfan les seves fantasies. Podem dir que aquestes raons ens porten a considerar el joc com una activitat bàsica de la infància, indispensableper el desenvolupament de les capacitats psicomotrius, intel·lectuals, afectives, emocionals i socials.

1.1.1-Característiques del joc

Algunes de les característiques del joc les podem resumir en:

• És l’activitat pròpia de la infància i és innat. Es dóna a totes les cultures.

• És una activitat agradable. El joc és una activitat lúdica, per tant dóna plaer i satisfacció alqui la realitza. És una manera d’actuar amb la realitat

• El joc ha de ser lliure, espontani i voluntari. El joc no pot ser imposar-se. No requereix motivació ni preparació

• El joc té un fi en si mateix. La finalitat del joc és intrínseca. Juguem pel plaer de jugar, sense esperar res a canvi, és important el procés del joc i no pas el resultat.

• El joc implicaactivitat. Moure’s, imitar, pensar, explorar, comunicar-se, etc. No significa que tots els jocs hagin de ser de motrius, sinó que l’infant ha d‘estar actiu psíquicament.

• El joc es desenvolupa en una realitat fictícia. Durant el joc, els infants poden ser personatges ficticis, irreals, poden superar límits de la realitat, corregir si s’equivoca, etc.

La ficció implica unaoposició al món real i permet lliurar-se de les exigències de la realitat, d’aquesta manera pot actuar i utilitzar les seves normes en funció del fil conductor del seu joc. El joc li permet expressar les seves emociones agressives, enfadar-se... sense el temor de sentir culpa ni ser jutjat.

• Tots els jocs tenen una limitació espaial i temporal. El temps ve determinat per l’ interès subjectiude la persona que juga, mentre que l’espai ve determinat per la zona on es practica el joc.

• El joc mostra en quina etapa evolutiva es troba l’infant. En funció de l’edat el joc varia.

• Permet autofirmar-se i progressivament formar la seva personalitat i millorar l’autoestima.

• El joc afavoreix el procés de socialitzador. El joc els ensenya a relacionar-se icooperar amb els iguals, a crear vincles afectius amb els companys/ es.

• El joc compleix una funció compensadora de desigualtats, integradora i rehabilitadora. El joc es pot adaptar a diferents situacions, permet relacionar i participar els infants de diferents orígens i discapacitats.

• En el joc, el material no és imprescindible. Els infants poden inventar jocs sense necessitat...