El juego fuente de aprendizaje

El Joc : font d’aprenentatge i eina educativa.
El joc i la infància.
En aquesta etapa el joc es planteja com una activitat que els proporciona plaer, satisfacció i diversió, per el que, es una activitat motivadora per als nens, a més, és un medi del que disposen per experimentar coses noves, provar noves habilitats, ficar en acció habilitats pròpies
Permet desenvolupar capacitats de totaclasse (intel·lectuals, físiques, motores…) establir relacions amb altres nens i nenes i anar entenent el mon que el rodeja i dominar-lo i organitzar-lo de la manera mes fàcil. Aquest coneixement va acompanyat d’una assimilació de l’estructura social que envolta al nen o nena: de valors, de normes i d’hàbits socials que els identifiquen, per tant queda clar que el joc es primordialment una font deplaer i de aprenentatge de tota classe que ajuda al nen en el seu desenvolupament personal i social.
El joc i els valors.
El joc a mes de ser una activitat infantil que utilitza el nen o nena per divertir-se, per desenvolupar les seves habilitat , per aprendre coses noves i relacionar-se es també un instrument de transmissió de valors i normes socials.
Joc i valors son termes relacionats,dependents un del altre. En el joc simbòlic els nens juguen a pares hi ha mares i reprodueixen l’estructura familiar, si el joc es de policia uns fan el paper de bons i altres el de dolents, per tant es tracta d’accions que estan carregades de valors i actituds personals i socials.
A partir de els continguts del joc.
Es reprodueixen estructures i normes socials, papers que cada persona a de adoptarjugant a pirates, metges ... Se’ls ensenya valors i actituds socials que, a pesar de que són estereotipats, la majoria de cops van aportant informació al nen, ajudant a saber el que es bo i el que es dolent, quines son les estructures socials o les jerarquies existents, les normes...
A partir de la finalitat del joc.
Hi ha jocs on la finalitat evidencia clarament els valors i actituds dedeterminats, per exemple jocs d’ordenador que consisteixen en destruir objectes en canvi hi ha altres amb finalitats que aparentment no tenen relació amb valors i actituds, ja que exigeixen accions determinades
Si es presta atenció es veu que valoren mes unes habilitats, unes postures envers al joc o a les relacions entre els nens , que altres: clarament no es el mateix marcar gols que marcar més golsque uns altre, al igual que tampoc es el mateix recorda alguna cosa que recordar-la en un tempos determinat per poder jugar.
A partir de l’estructura del joc.
Entra la mecànica del joc i les normes. En l’estructura es veu que permet diferents tipus de relacions entre les persones que hi participen, així podem trobar-nos jocs que requereixen cooperació en lloc de competició; alguns amb unesnormes establertes, que permeten que s’elimini els nens..
Es potencien maneres diferents de relacionar-se uns amb els altres, si el joc permet el agrupament de uns contra els altres, de un sol contra tots...
Mes elements.
Podem afegir altres aspectes que van introduir calladament actituds de cara a altres persones, el entorn, un mateix, els objectes... Fixem-nos que en els jocs s’utilitzamaterials (cordes,pilotes) però hi ha materials que abans s’utilitzaven i que ara no apareixen, com aquells que se aconsegueixen en el entorn pròxim ( didal , botons, pedretes.. ) els quals s’havien de buscar inclús manipular-los per aconseguir la forma...
Avui en dia, la infància disposa de tota la classe de materials per jugar, que si be faciliten els jocs també fan perdre el ingeni per buscar-los ,el esforç per aconseguir-los pels seus propis medis... I es parla clarament també del consumisme que va associat al excés de materials.
La distribució dels papers en el joc es important ¿ Qui corre, qui salva, qui s’amaga? Si el joc es un instrument que permet al nen conèixer quines son les característiques, possibilitats i limitacions, però també facilita que hi hagi relació entre els nens...