El krausisme

El Krausisme, les Institucions de Lliure Ensenyança i les Qüestions Universitàries

El Krausisme és un corrent de pensament, lligat a la filosofia. Es tracta d’una doctrina que defensa latolerància acadèmica i la llibertat de càtedra (dret a exercir la docència en l’àmbit de l’educació superior amb total llibertat sense veure’s limitat per doctrines instituïdes) davant el dogmatisme.
Elcreador d’aquest corrent va ser el pensador Christian Friedrich Krause (1781 – 1832) a la seva obra “El ideal de la humanidad para la vida”, encara que va començar a ser divulgat a España al voltant del1858 gràcies al jurista Julián Sanz del Río i a les Institucions de lliure ensenyança (aquestes últimes mes endavant).

Aquest corrent, recolzat pels liberals i idealistes va aconseguir crear elselements per a una reforma institucional de l’ensenyament; intenta posar en contacte directe a l’alumne amb la natura i tot allò que li aprope al coneixement, per això es motiva a donar més classesexperimentals (mes importància a la pràctica que a la teoria) i les excursions. Per una altra banda, el Krausisme també defensa una ensenyança laica, la tolerància, convivència, llibertat de ciència,l’individualisme, veu l’educació com a instrument de modernització i regeneració de l’home e intenta una nova fomentació progressista de la moralitat.

D’aquesta forma un grup de catedràtics (el mesimportant Francisco Giner De los Ríos) van fundar l’any 1876 les ja mencionades Institucions de lliure ensenyança. Aquestes agafaven els ideals del Krausisme mitjançant les quals van crear un establimenteducatiu, privat i laic a banda de l’Estat actual d’aquells temps.
En un principi van començar per l’educació universitària però mes endavant van assolir també la primària i la secundària.

ElKrausisme va tindre moltes dificultats d’acceptació degut a la Llei Moyano publicada en 1849 on s’obligava als professors a ser catòlics, fidels a la reina i obedients a la constitució. En 1864 va sorgir...