El Lúcid conseller

És l'altre personatge, juntament amb Eumolp, que Espriu introdueix innovadorament en aquesta tragèdia grega. Apareix en la segona edició d'Antígona" (1964) i representa el punt de vista d'Espriu 25anys després de finalitzada la guerra. Si a la primera edició es serví d'Eumolp pèr manifestar el seu pensament: la mort d'uns pocs salvarà tot un poble"; ara ha reflexionat i posa en dubte el valordel sacrifici d'Antígona i ho fa a través d'aquest personatge. Aboca el lector/espectador a una doble tragèdia:
•
la d'Antígona

•
La de tota una col.lectivitat enfrontada a un esdevenidor gris,mediocre, cansat, representat tot ell per la figura de Creont.
El lúcid conseller. Representa el punt de vista d'Espriu després de 25 anys. És irònic, nihilista i igual que l'autor, posa en dubte elresultat del sacrifici d'Antígona. És a dir, aquella esperada pau no ha arribat. Espriu en la 1ª edició, mitjançant la veu d'Eumolp, creu que la pau és possible, veu factible l'amnistia i per això, encerta manera, justifica la mort d'uns pocs per la salvació de tot un poble. Però 25 anys després, Espriu sap que aquella amnistia no ha arribat mai i incorpora el lúcid conseller per matisar les sevesopinions. La ironia d'aquest personatge es manifesta per exemple en la descripció que fa de Creont (Franco) i sobretot en el seu darrer discurs que constitueix l'epíleg de la tragèdia.
Acontinuació, podreu llegir el fragment on El Lúcid Conseller dedueix el final tràgic de la protagonista.
“EL LÚCID CONSELLER: [...] Ningú no contemplarà la d’Antígona (s’està referint a la mort), quan a la foscadel seu determini i n’esborrin a la consciència els complexos motius. El seu suplici és, per massa llarg, molt impolític, i convindria a Creont de decretar un notori mitjà d’abreujar-lo, encara quesovint les pitjors crueltats no alteren la nostra indiferència i ens trasbalsa, en canvi, una tonada estúpida”.
Espriu deixa enlaire el desenllaç final. Només podem observar i interpretar les...