El leon y el raton

C O N T E S A M B VA L O R S

1 E l lleó i el r atolí
F au la de J ean de la F on tain e
A dap tació de M . E u làlia V aler i

A u tor ia d el tr eball:

I l·lu str acion s:

I m m acu lad a B u r g u és
N ú r ia F on t
N ú r ia A lar t
M òn ica V alv er d e
R oser R ojas

Un ratolí petit, petitó, vivia en un cau tot fosc.
Cada nit sortia a donar un vol.
Li agradava molt dejugar i de córrer a la claror de la
lluna, per dins de l'herba de plata.
Una nit com sempre feia, va sortir del seu cau. Quin
espant! Un gros lleó d'ulls brillants i boca oberta era
ajaçat a prop del seu forat.
El lleó aixeca la pota i atrapa el ratolí amb les seves
urpes. Pobre ratolí! Tot ell tremolava de por. El lleó
anava a menjar-se'l!

Amb un fil de veu, el ratolí va demaanar:
- Sius plau, senyor lleó! Deixeu-me anar. Sóc massa
petit. No us arribaré ni a les dents i, a més, com
podré tornar a judar, a veure la lluna, a còrrer i a
saltar? Sigueu bo, vós que sou el Rei de la Selva!
El lleó se'l va escoltar, aixecà el cap enlaire i
l'espolsà. A la fi, va obrir la pota i va deixar anar el
ratolinet.
- Apa -li diu-, vés-te'n a jugar, a córrer i a saltar. A mi
também'agradaria fer-ho, però haig d'anar a caçar.
- Moltes gràcies, senyor lleó. Si mai em necessiteu,
crideu-me.
- No em facis riure, tan petit! Com vols que et
necessiti? Au vés, vés a jugar!

Tot content, el ratolí girà cua i va començar a córrer
buscant la claror de la lluna. De cop, va sentir uns
rugits terribles i s'aturà espantat.
- Què deu ser això? Sembla la veu del senyor lleó.
Icorrents, sense pensar-s'hi ni una mica, va tornar
enrere.
Quan hi arribà, trobà el pobre lleó presoner a dins
d'una xarxa molt gruixuda. Havia volgut sortir-ne i
encara s'havia enredat més. Tenia les ungles
enganxades a les malles i no podia fer res.
No tingueu por, senyor lleó -cridà el ratolí en
veure'l-. Jo us ajudaré!
- Tu? Ets massa menut. Val més que te'n vagis
abans que arribin elscaçadors.
- De cap manera! Deixeu-me fer. Ja veuré el que faré!

El ratolí començà a rosegar una corda de les malles. Hi va
passar molta estona; les dentetes anaven serrant, serrant.
A la fi es va trencar la corda!
Rosega que rosega, ara una malla ara l'altra les va anar
segant. El ratolí estava molt cansat, però no volia pas
parar. Havia de salvar el pobre lleó.
Quan va haver desfet moltesmalles, a la xarxa hi havia un
forat molt gros.
- Corre, senyor lleó, prova ara de sortir – li digué el ratolí-.
Ràpid, que ja sento els caçadors!
I el lleó, estirant-se, a poc a poc va anar sortint. A la fi, va
fer un salt i va ser fora!
El lleó estava molt content.
- Moltes gràcies, ratolinet! Si no arriba a ser per tu els
caçadors m'haurien mort.
- Jo també seria mort si tu nom'haguessis deixat anar. I
ara, corre, marxem que els caçadors ja són aquí!
Aquella nit, a la claror de la lluna, van sortir-hi dos amics:
el lleó i el ratolí.

ACTIVITATS
1. Preguntes de comprensió del contingut:
- Quins personatges apareixen al conte?
- Per què el lleó va dir que no creia que necessitaria
el ratolí?
- Què vol dir que el lleó es va compadir del ratolí?
- Creus que el lleópresumia de ser gros?
- Què vol dir que el lleó és el rei de la selva?
- Què va fer el ratolí? Era valent?
- El lleó va quedar content després que el salvés el
ratolí? Què va fer?
- Descriu físicament els dos personatges. Explica les
principals diferències entre tots dos.
- Com se sent el lleó quan el salva el ratolí?
- Com se sent el ratolí en salvar el lleó?
- Ens podem fer amics de quiens ha atacat?
- Amb qui t'identifiques? Amb el lleó o amb el ratolí?
Per què? En què?

ACTIVITATS
2.

Proposta de debat sobre alguns temes de la
faula.
“Les persones som diferents entre nosaltres;
principals diferències físiques i de personalitat”.
“Els estereotips que marquen les modes i les noves
tendències físiques”
“Com s’escullen els amics”
“El valor de l’amistat i l’ajuda a...