el limb



EL LLIMB




Quan vaig adentrar-me en aquell misteriós paratge no sabia ni on estaba, ni com havia arribat fins allà, ni com surtiria. Eratot blanc, el cel no es distingia del sòl, si és que hi havia cel i terra. I jo igual, vestit amb una túnica blanca, descalç i amb la sensació deformigueig pujant-me per l'estomac. El entorn estava tranquil no es sentia res, només la meva respiració que trencava aquell silenci tant profund.Vaig començar a caminar sense saber la direcció cap on anava intentant trobar un punt on almenys no hi hagués aquest horitzó blanquinós de misteri.Mentre caminava, més preguntes es formulaven dins el meu cap, “Què hi faig jo aquí?, Com hi he arribat?, Què és aquest lloc?”, i com sempre, ningunaresposta. Seguia i seguia sense cap camí que buscar, fins que, amb els peus desgastats de no portar calçat, vaig trobar-me un banc.
Un banc, marró igris pels costats, en perfecte estat, com si sigués comprat nou d'avui mateix. Vaig sentar-me, ja que desde que m'havia trobat en aquest paratge nohavia trobat res més que aquest banc.
Crec que van passar hores abans de que m'adonés d'on estava, però quan vaig trobar el full escrit situat sota elbanc, ho vaig entendre tot.
Ara ho entenc tot, sé on estic però no se on aniré. Estic en el llimb, per el que posava en el paper, es el lloc onsegons el teu comportament a la vida que has tingut, seràs enviat al cel o al infern.

Per això, ara estic sense rumb, destinat a esperar fins que